divendres, 28 de desembre del 2007

Obscenitats i indecències a la rifa de Nadal


El passat 22 de desembre, seguint una centenària tradició, va celebrar-se a Madrid el ritual de la rifa de Nadal. Podem pensar que és un joc, d’una innocència pueril, (consegüentment s’hauria de celebrar el dia 28 de desembre) organitzat per l’Estat amb la finalitat de recaptar diners pel calaix d’hisenda. Ben mirat es tracta d’una mena de redistribució del patrimoni, que segueix el criteri de que pagui més qui més vulgui guanyar. J’ha ho havia dit l’Scott Adams (l’autor del còmic Dilbert): Les rifes de loteria, com les religions, es fonamenten en la pretensió de que una cosa extremadament improbable ens pot passar, precisament a nosaltres, i per tant actuem com si realment ens hagués de passar.

El fet que vull comentar, va ser vist als noticiaris repetits en múltiples cadenes de TV. Una persona, de qui les imatges no mostraven el rostre, posseidora de participacions d’un dels primers premis, (aquests són menys d’una dotzena entre 85.000) va mostrar a milions d’expectadors la seva impudícia, cremant un bitllet de 50 euros. No sé si cremar diners de curs legal és delicte, però moralment és una obscenitat que ofèn a tots aquells que per obtenir cinquanta euros han de treballar més d’una setmana (1), i a tothom que no estigui mancat de senderi.

Notes:
obscè –ena Adj. Que ofèn greument el pudor.
pudor m. Aversió de l’ànim envers allò que pot ofendre la decència, també la modèstia.
(1) Veieu els treballadors de la construcció a l’article de Cap Verd, ells guanyen 6 euros per dia. Allà el preu d’un litre de llet és de més d’un euro.

dimarts, 18 de desembre del 2007

Tradicions ancestrals



Els que tenim una edat, suficient com per comparar els temps passats amb els que corren, recordem els hiverns d’intensa fredor, d’anar a buscar llenya i comprar carbó. Tothom tenia relativament a prop de casa una carboneria. Allà compràvem el carbó i la terregada, combustible òptim per fer anar els brasers, com el que Arquimedes tenia als seus peus poc abans de morir travessat per una espasa romana mentre feia figures geomètriques de cendra amb la pala del braser.

A mitjans del segle passat era normal que les cases tinguessin llenya com la font bàsica per obtenir energia. Aquesta costum d’anar a buscar llenya connecta amb l’atàvic ritus del tió. Un tió és un tros de fusta a mig cremar que fumeja desagradablement en el braser o, referit al Nadal, és un gran tronc que crema per un dels seus extrems en la llar de foc. Abans de cremar-lo pel Nadal adquireix virtuts màgiques, s’humanitza i interrelaciona amb els infants.

A Catalunya encara s‘acostuma celebrar la tradició del tió, que consisteix en fer que els petits de la casa donin menjar i beure al tió des de la primera o segona setmana de desembre fins la vigília de Nadal. Arribat aquest moment, el menuts de la casa demanen al tió que “cagui”, si nó ho fa li donaran més bastonades tot cantant-l’hi unes estrofes molt populars. Acabada la batussa s’aixeca la manta que cobreix parcialment el tió i, sorprenent als més menuts, apareixen tot de llaminadures, regals, neules i torrons. Potser no és casualitat que sigui també l’arbre de Nadal, de la tradició anglosaxona, el que cobreixi els regals del dia de Nadal.

Des d’anys enrera, altres costums s’estan apropiant de les celebracions nadalenques. No sembla que hagi minvat la invasió de Sants Nicolaus de blanques cabelleres i frondoses barbes, panxuts i envermellits per la Coca-cola; cosits i farcits a baix preu xinès, que s’enfilen pels balcons dels nostres pisos. Però que finalment també acabaran deixant regals sota l’arbre de Nadal, això sí, ara sovint aquest arbre està fet de plàstic i filferro.

diumenge, 9 de desembre del 2007

Nadal de 2007, el canvi de tendència



Quan avui he vist com alguns dels meus veïns ja han decorat les seves portes amb motius nadalencs, he hagut d’acceptar el que és evident, ja hi som un altre cop al Nadal: el solstici d’hivern, que ha evolucionat des de la prehistòrica festa pagana, passant per la festa religiosa cristiana, fins l’actual cel·lebració de la festa del consum.

Diuen els experts que enguany el consum es ressentirà per la reducció de poder adquisitiu de les famílies. Potser serà així, sobretot veient l’endeutament tant de particulars, amb les seves hipoteques, com de les grans companyies immobiliàries i financeres. Alguns d’aquest últims, com La Colonial, s’estan quedant sense efectiu per pagar les seves quotes i han de renegociar el deute. No es venen pisos (l’estoc actual pot arribar a 500.000 habitatges en tot l’estat), i el sòl també és difícil de vendre, perquè el seus compradors naturals són les mateixes immobiliàries. Sembla que tot acabarà en mans dels bancs, que no tindran diners però sí molts edificis i terrenys.

En mig d’aquest panorama, no gaire optimista, em preocupa la situació d’un col·lega que té un pis en venda, per haver-se traslladat a un altre territori per raons de feina. Se’l va comprar ara fa uns dos anys i, com era de témer, no troba comprador. La decisió dels compradors és esperar que baixin els preus mentre que els bancs, que suporten un deute de les companyies immobiliàries de 282.000 milons d’euros, han tancat l’aixeta de la financiació. En resum qui busqui efectiu haurà de vendre actius, o pisos, a preu interessant, que vol dir rebaixat, però això no serà fins el segon semestre del 2008.
------------------------
Font de les dades econòmiques: El País, Negocios, pàgina 5 – 9.12.2007

dissabte, 1 de desembre del 2007

Bartolomé de Las Casas

Bartomeu Casaus

Fra Bartolomé de Las Casas va ser un gran defensor dels indis americans. Nascut a Sevilla el 1484, va morir a Madrid l’any 1566. El 1502 va arribar a La Hispaniola (actualment Haití i República Dominicana) encarregant-se d’administrar una “encomienda”. El 1510 s’ordenà sacerdot.

Després de prendre consciència de l’injust sistema d’explotació dels indis, amb l’evidència de la catàstrofe demogràfica que aquell havia produït, va retornar a Castella on el 1516 va ser nomenat “Protector universal dels indis” pel cardenal Cisneros.

El 1520 va tornar a Amèrica per dur a terme el seu model de projecte colonitzador sense l’esclavització dels indis. Va fracassar, sobretot per l’oposició dels “encomenderos” i dels que, des de Castella, defensaven la legitimitat de la conquesta. Contra aquests les tesis antiesclavistes de Las Casas no van prosperar. Malgrat això se’l considera l’Apòstol dels indis.

La seva obra més coneguda és la Brevísima relación de la destrucción de las Indias, publicada inicialment en el 1542 i dirigida al príncep Felip. El mateix que en l’any 1554, ja com a rei Felip II, manaria recollir i prohibir la circulació de tots els exemplars de la “Brevísima...”

-- detall de la portada de la Brevísima..., editada a Sevilla --