Sovint la globalització porta a la deslocalització de les empreses, és el trasllat físic dels processos de producció des d’un lloc, o un país, a un altre lloc. En aquesta operació s’espera guanyar competitivitat i millorar el producte: amb més tecnologia, avantatges fiscals, reducció de càrregues salarials, etc.
En el cas de l’AEG de Terrassa, no ha estat així: s’han deixat perdre desenes d’anys d’experiència i de saber fer. Molts dels seus treballadors s’han dut a l’atur els seus valuosos coneixements tecnològics, que no recollirà cap aprenent. Tampoc l’últim propietari ho sabrà aprofitar, per molt que s’hagi apropiat dels procediments, programes de càlcul i dissenys informàtics. Els coneixements teòrics i l’enginyeria de Facultat són insuficients per construir els motors elèctrics de sofisticades característiques que calen a les indústries. Lamentàvem aquesta pèrdua irrecuperable de patrimoni intangible quan hem sabut que la filial vallesana d’ABB (ASEA Brown Boveri) ha contractat a alguns extreballadors de l’AEG. No tot s’ha perdut doncs.
S’ha de dir que ABB és un gegant de la indústria electromecànica i de generació i transport d’energia. A la web del grup ABB es mostren els resultats de l’any 2006, amb uns ingressos nets de 1.390 milions de $ USA, els quals incrementaven en un 89% el ingressos nets del 2005 (735 milions de $ USA) L’actual grup va sorgir de la fusió, a l’any 1987, de la sueca ASEA AB i de la suïssa BBC Brown Boveri, la nova firma va establir la seva seu a Zurich i s’anomena ABB Asea Brown Boveri Ltd.
Ara sabem, perquè ho diu Naomi Klein en el seu últim llibre, que Donald Rumsfeld va cobrar 190.000 $ USA anuals com a membre del consell d’administració d’ASEA Brown Boveri, precisament a l’any 2000, quan el grup va ser protagonista involuntari d’un incident per la venda d’un reactor nuclear a Corea del Nord, amb capacitat per produir plutoni. Así veiem que la tecnologia és meravellosa, però els negocis són el primer de tot; després estan els drets humans, la solidaritat, la justícia, el planeta i tants altres... tòpics?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada