Totes les evidències confirmen el canvi en els paràmetres del clima a escala planetària: les glaceres retrocedeixen, els períodes de sequeres són més llargs i minven les masses de glaç polar. La polèmica està entre els que diuen que la influència humana accelera, o bé n’és la causa, d‘aquest canvi, i els que ho neguen. Malgrat l’oposició dels negacionistes molts governs i organismes internacionals volen adoptar mesures per reduir l’emissió a l’atmosfera de CO2, i d’altres gasos responsables de l’efecte hivernacle, a fi d’evitar els previsibles efectes catastròfics a no gaire llarg termini.
El problema real és el model de creixement adoptat a tot el món; basat, si ho analitzem fins a l’últim extrem, en el consum il·limitat dels recursos energètics i hídrics. L’energia és obtinguda dels combustibles fòssils, què són limitats i cada cop més cars; dels biocombustibles, que són una gran estafa, a més d’inviables, perquè encareixen els aliments i aboquen a la fam milions de pobres del planeta. Per acabar-ho d’adobar, els defensors d’aquesta opció, ens amaguen que cal més energia, en kW, per produir un kg de biocombustible que l'obtinguda cremant-lo dins un motor d’explosió, tot i que aquest sigui dels més eficients. De les perilloses centrals nuclears no cal parlar-ne. Les fonts d’energia neta, o renovables, són insuficients per a mantenir el ritme de creixement actual. És un fet provat que globalment consumim més recursos dels que generem, les estadístiques recents situen la xifra en 1.3, i si tots consumíssim com EE.UU. ens caldrien 7 planetes per mantenir-nos.
Per tant, la resolució del problema del canvi climàtic passa primer per reordenar el creixement i el consum en els països desenvolupats, hi ha qui els qualifica de depredadors. Si ningú hi posa remei, si no guarim a temps la febre del planeta, la malaltia serà irreversible. El panorama és negre per les properes generacions. Tot apunta que molt abans del temut canvi climàtic arribarà l’esgotament dels recursos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada