Aquesta foto, obtinguda del suplement dominical de El País (15.06.08), mostra un grup de nenes, d’algun indret de l’orient llunyà, duent ofrenes florals amb motiu de la celebració de la festa de l’aigua, una setmana d’activitats i jocs dedicats a commemorar la renovada aportació monsònica de pluges en aquelles terres.
Una de les noies mostra un gerro de metall daurat, base de les característiques construccions florals d’estructura cònica. Davant d’ella una altra nena, el veritable centre d’atenció de tot el conjunt, apareix amb el rostre il·luminat, atent i seriós, amb una llarga cabellera negra (com aquella que fascinava la Mila de Solitud) recollida amb diverses voltes de cordó de perles daurades. Sota un sostre de paraigües multicolors el seus llavis pintats tenen la mateixa forma i disposició que els dels infinits budes d’aquelles contrades.
Sens dubte, el que més atreu de la imatge és l’expressió de la nena, però també la indumentària amb que és mostra, vestida amb molta elegància per l’ampla cinta de teixit verd maragda amb motius geomètrics en jacquard, que li cobreix l’espatlla esquerra i deixa nua la dreta alhora que fa ressaltar, amb extraordinari equilibri de colors i textures, la cadeneta que li penja al coll.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada