Ja he deixat escrit, en altre article, que l’estil de vida actual ens porta a una activitat i mobilitat cada cop més intenses. La solució adoptada des de mitjans del passat segle ha estat la utilització massiva de l’automòbil de motor d’explosió. En el primer món això ha esdevingut en una dependència absoluta del cotxe privat (normalment un per cada membre de la família en edat de conduir), que a més de generar la nefasta dependència dels combustibles fòssils té un altre efecte negatiu poc comentat: la transformació de l’espai urbà en funció dels vehicles i en contra de les persones.
El barris històrics, creats en una època sense automòbils, ara són inaccessibles: Fins i tot en ciutats com Londres ara s’ha de pagar un peatge per accedir al centre històric amb el cotxe. Altres ciutats, com Buenos Aires, han establert des de fa temps la prohibició en dies alterns de circulació segons sigui parell o senar la matrícula del vehicle.
Contràriament, moltes ciutats “modernes” s’han urbanitzat pensant en els vehicles particulars, amples avingudes de molts carrils, autovies, cinturons de circumval·lació... que sovint són veritables barreres per als vianants.
Per això, em semblen molt correctes les recents actuacions urbanístiques que es fan en el meu municipi. S’està potenciant l’ús de l’espai urbà, pensant en els caminants en contra dels antics privilegis dels cotxes: voreres amples, passos “zebra” a nivell de les voreres, un carril únic per als cotxes, amb trams elevats per forçar la reducció de velocitat. En definitiva, endavant amb tot el que faciliti la renúncia a l’ús del vehicle particular i potenciï la qualitat de vida a l’espai urbà del ciutadà no motoritzat. Naturalment tot això comporta el desenvolupament d’una bona xarxa de transport públic, cosa que el meu municipi les evidències mostren que s’està fent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada