Només una dona

Un cas de violència masclista i sense gènere

Marit i muller estan sopant. Ell, molt tranquil, contempla el reflex de la lluna en les argentades aigües de la badia i menja, però ella només fa veure que menja remenant amb la forquilla els bocins de salmó i d’escarola.
-Quan m’imploraves que deixés la feina vas prometre’m que tindria la meva pròpia llibreta de la Caixa Rural i també deies que mai no em faltarien els diners per les meves compres.
-No ho recordo –va dir ell sense mirar-la.
-I sortir?. Què no puc sortir a fer un tomb amb les meves amigues? I la meva germana, per què no ha de poder visitar-me?
-La teva germana no trepitjarà aquest apartament mai. Ja ho saps! A més, l’assumpte dels diners, prou saps perquè no tens ni un duro. Per comprar aquest apartament vaig malvendre’m el meu pis de Sant Cugat. N’he posat tres vegades més diners que tu. De fet, ja n’estic fart de les teves despeses. Et passes el dia enganxada al telèfon parlant amb la teva estimada germaneta o amb el teu nebot de l’Uruguai. Ah! Des d’ara tens prohibit fet trucades a l’estranger.
-T’odio! Com hi ha cel, et juro que quan pugui fugiré d’aquí i de la teva fastigosa presència.
-Ara mateix! –el marit va aprofitar que la dona s’havia aixecat apropant-se a la barana per impulsar vers els carrer aquells inestables cinquanta-cinc quilos d’ésser humà, del gènere humà, però de sexe femení.
Els últims segons de la vida de la desafortunada van succeir-se en una eternitat, des d’aquell cinquè pis fins la vorera amb jardineres de geranis. Un allau de records va creuar la seva ment: les crisis d’angoixa, els llavis llefiscosos del repugnant tirà amb qui s’havia casat, els maltractes de tota mena que rebia d’ell, la situació de veritable esclavitud a que havia estat sotmesa... Va caure sense que se n’adones ningú, tret d’aquell home miserable de sexe masculí, es clar. Tot aquell patiment va acabar simultàniament a l’esberlament, com si fos una magrana, d’un crani de cinquanta-cinc anys contra una vorera guarnida de jardineres (de gènere femení) amb geranis (plantes del gènere Geranium) del passeig marítim.