1 - Una central nuclear catalana pateix l’enèsim accident, un incendi, de manera que catalans, aragonesos i habitants de Castelló (depenent la direcció del vent) eludeixen, altre vegada, la ruleta radioactiva russa, o potser ucraïnesa: per allò de Xernóvil.
2 – Un jove descerebrat gadità, conduint el seu vehicle sota l’alegria etílica acompanyada d’un alt grau de fatiga i somnolència, s’estavella a alta velocitat contra un camió a les cinc de la matinada en una corba al envair el carril esquerre. Els dos acompanyants del conductor va morir quasi instantàniament al ser comprimits els seus cossos por la ferralla en que va quedar convertit el cotxe del superheroi del volant. Els tècnics que van desballestar el cotxe sinistrat informen que els morts, conseqüents amb els seu tarannà, no duien posats els cinturons de seguretat.
3 – Informa Manuel Vicent (El País, 24.08.2008) que una minyona polaca escoltava a través de l’iPod La muerte y la doncella de Schubert, mentre que fregava els plats a la cuina. En aquell moment, la seva senyora mirava un programa infecte de televisió en el que una golfa impresentable cobraria vint milions (de les antigues pessetes) per explicar la terrible batussa que l’havia propinat el seu amistançat. El marit de la minyona era enginyer aeronàutic per la politècnica de Varsòvia. Treballava per un milionari analfabet de Somosaguas, que el tenia de jardiner i mecànic, i també per passejar el gos. Parlava quatre idiomes, i si bé adorava l’alemany de Thomas Mann (qui no recorda amb admiració Der Zauberberg), ara estava perfeccionant el castellà amb els contes de Borges, que llegia al volant del cotxe quan el seu amo el deixava esperant, en segona fila, les tres hores que dedicava a jugar al mus en una taverna amb els amics.
4 – Una efemèride. Poc temps enrere, uns llestos de les altes finances, amb la llibertat de fer sense passar comptes a ningú, van construir un enorme castell d’hipoteques i de fum als EE.UU. que venien als bancs d’Europa amb la promesa de guanys interessants i amb una garantia de paper mullat, i signat, per prestigioses (ara ja no ho són tant) empreses d’auditories. Ha passat un any des que va quedar a la llum l’enganyifa, amb el resultat d’una crisi econòmica que no sembla tenir aturador i de conseqüències imprevisibles per el conjunt de l’economia mundial. Tot per un immens transvasament de capital europeu a llestos particulars americans amb no gaires escrúpols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada