L’endemà de l’adveniment de Barack Hussein Obama com a nou líder mundial, totes les esperances apunten expectants a la nova administració dels EE.UU. Tot plegat un motiu per a estar contents. Les tenebres que veiem en el proper futur només poden dissipar-se des d’un gran cop de timó que redreci el rumb de la nau. Nova moral, compromís per la pau, desenvolupament de noves tecnologies que ens desenganxin del petroli, fi de les crisis immobiliàries, financeres, industrials. Això és el que s’espera d’Obama i del seu equip. Potser esperem massa des de la nostra ingenuïtat.
Contrariament, la realitat dels esdeveniments a Catalunya no deixen marge per a estar contents. Les lamentables i censurables accions militars, amb el resultat de més de mil morts civils, de les darreres setmanes de l’exercit israelià sobre Gaza, indret palestí governat per Hamas, grup islàmic militar radical, han tingut sorprenents efectes sobre Catalunya. Aquesta enèsima manifestació d’un conflicte de més de 60 anys ha resultat revelador del que tenim a casa nostra. Han quedat en evidència les greus mancances del govern català. Hem vist algun conseller de la Generalitat en manifestacions capitalitzades per radicals extremistes islàmics. Cal recordar al conseller d’interior quins van ser els efectes del terrorisme islàmic a Madrid l’11M. Per acabar-ho d’adobar 340 professors, entre ells el fins ahir admirable Josep Fontana, signen un pobre pamflet demanant el boicot comercial català a Israel. Per descomptat els professors pro-boicot saben que molts israelians s’han oposat a les accions militars del seu govern, per això no comprenc les raons que els han dut a demanar que la societat catalana prengui partit bel·ligerant contra tots els israelians. Potser fa de progre donar suport indiscriminat als palestins apropiant-se de la seva causa i dels seus mocadors, però altre cosa diferent és manifestar-se a favor de Hamas que juntament amb Teheran proclamen la lluita fins la aniquilació d’Israel.
M’ho deia el meu pare: Els fanàtics de tota mena són perjudicials per a la salut de la societat. També deia: Tots els extremismes són dolents, i sovint els dos extrems són idènticament immorals.
Qui ho havia de dir, senyora Rahola i senyor Vicens Villatoro, que els hereus del PSUC donarien suport al radicalisme des del govern de Catalunya, subvencionant l’edició d’un pamflet anti-israelià i contra eminents catalans de la cultura i de la informació. Si volem que la societat catalana sigui vista com realment és: pacifista, com deia ahir (dia zero de l’era Obama) una diputada de IC-V, hem de deixar de manifestar-nos juntament amb grups que no estan per la pau, i no hem d'emprendre accions bel·ligerants contra estats sobirans i democràtics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada