dijous, 30 d’abril del 2009

Senectut i misèries


He llegit “Mil cretins” de Quim Monzó, el llibre que pretenia regalar al meu fill aquest Sant Jordi, però resulta que ja l’ha llegit. En substitució l’he ofert “Los vagabundos del Dharma” de Kerouac. Comento aquí, doncs, el recull de relats de Quim Monzó.

Vint dies després de la mort, trista, de la cosina Carmen, els "Mil cretins" de Monzó posen el dit a la nafra. Però, és una realitat ineludible, un pam més enllà de la boira de banalitat que ens envolta, està ferma i titànica la muralla de la finitut de la vida i la misèria que sovint l’acompanya. Els relats de Monzó escampen aquesta boira i mostren amb la màxima cruesa les afliccions de les residències on els avis rebutjats per la societat malviuen, potser sense memòria o potser pregant per la ràpida presència de la mort. Altres relats mostren la fragilitat de les relacions humanes i la solitud existencial que en aclapara.

Monzò en aquestes curtes històries defineix amb ironia, fins i tot amb humor, la tragèdia i la fotesa que caracteritza els humans. En definitiva és un recomanable llibret de 174 pàgines i 19 relats, als quals ben bé s’ho val dedicar-hi una tarda per riure’ns de nosaltres mateixos.

Títol: Mil cretins
Autor: Quim Monzó
Edició: Quaderns Crema
Col·lecció: Mínima Minor, número 98
Barcelona, 2007