dijous, 14 de maig del 2009

Crisi


Foto: Farinera borda (Amanita Phalloides)

El pitjor encara no ens ha arribat. Aquest és el lema dels nostres dies. De la mateixa manera que les toxines de la farinera borda destrueixen les cèl·lules hepàtiques de l’organisme que les ha ingerit, a poc a poc, sense símptomes inicials; el nostre sistema globalitzat està tocat del bolet, ignorant que si no imposa mesures dràstiques, immediates, està condemnat a mort a curt termini. Tal és la situació.

Entretant les mesures paliatives dels governs i dels organismes internacionals : EUA, UE, G8, G20, BM, FMI..., no serveixen per aturar l’efecte destructiu de les toxines de l’economia ultra-liberal. Són com les bosses de glaçons al cap, i les aspirines, per a un malalt de la pesta bubònica.

Cal un cop ferm a la roda del timó per desviar la nau dels penya-segats als quals ens dirigim. Deia Trotsky que la crisi de la humanitat és la crisi de la direcció del proletariat. Adaptant a l’actualitat aquesta asseveració, caldria dir: que la crisi de la humanitat és la crisi dels seus dirigents. Malauradament el món no està en mans dels qui saben, sinó dels predadors disposats a matar la gallina dels ous d’or. Els mateixos que no saben que fer, ara, quan la gallina està amb febre i ha deixat de pondre ous.

Potser en un proper futur qui no tingui un hort i formació agropecuària haurà de dir allò de: Si us plau! Atureu el món que baixo! O bé, cal dir-ho ara?