On és la crisi?

Diuen que vivim uns temps de crisi: 20 per cent de la població activa a l’atur, caiguda dels preus per baixada de la demanda (deu ser dels productes dels pagesos en el marcat majorista), la reducció de la producció industrial a Catalunya és d’un 18% en el darrer any. Ara al govern de Zapatero li cal obtenir urgentment 15.000 milions d’euros, per tant, la pujada impositiva, per a tothom, serà un fet d’aquí a pocs dies...

Però, permeteu-me que us digui que tot això no m’ho puc creure. Aquesta alarma social, d’on ve? Ahir de bon matí, quan sortia de casa per llençar les escombraries, amb bosses separades i reciclades pels envasos, paper i matèria orgànica vaig trobar-me, camí dels contenidors, a l’escocell (forat al peu dels arbres) d’un dels plàtans del carrer: un gran entrepà, sencer, fet de pa amb tomàquet i llonganissa, embolicat amb paper d’alumini. També, dies enrere, al contenidor del rebuig havien llençat tres barres de pa, sense treure-les la funda protectora de paper.

Potser algun problema hi ha, perquè dissabte passat un vagabund, esquifit, jove, brut i amb un llençol plegat sota el braç, va estar-se tot el dia vaguejant, vorera amunt i vorera avall, al voltant de l’oficina de una caixa d’estalvis catalana. Quan la llum del sol va minvar fins que no va ser possible distingir un fil negre d’un fil blanc el noi va entrar a l’habitacle de caixer automàtic amb un cartró per fer de matalàs, la bossa dels queviures, el llençol i allà s’hi va tancar amb baldó. Deu minuts més tard, la il·lusa pretensió de dormir vigilat per les cameres de seguretat va ser frustrada per la denúncia d’uns malhumorats clients de l’entitat bancària.

Una darrera observació, no sempre trobem pa i menjar en bon estat llençat al carrer; sovint , però molt més sovint, trobem excrements de gossos, de races econòmicament molt valuoses, amb gran cost de manteniment, menjar, veterinaris, etc. Ja ho veieu, la nostra societat té diners per llençar a les escombraries i pels capricis més inversemblants. Qui parla de crisi?