La vaca i els llops

Foto: José Saramago amb la seva esposa, Pilar del Río

El següent relat és de José Saramago, escriptor en llengua portuguesa i premi Nobel de 1998. La història és a la novel·la “El viaje del elefante”, (2008) editada per Alfaguara i l’explica l’hindú que té cura de l’elefant al comandant encarregat de la seguretat del paquiderm en el viatge de Lisboa a Viena. La meva traducció queda així:

-Quina història és aquesta? –Va preguntar el comandant.
-La història d’una vaca.
-Les vaques tenen història? – va tornar a preguntar el comandant, amb un somriure.
-Aquesta, sí. Van ser dotze dies i dotze nits en unes muntanyes de Galícia, amb fred, i pluja, i gel, i fang, i pedres com navalles i matolls com ungles, i breus intervals de descans, i més combat i atacs, i udols, i bramuls. La història d’una vaca que es va perdre pels camps amb la seva cria de llet, i que es va veure rodejada dotze dies i dotze nits, i que fou obligada a defensar-se i a defensar el fill, en una llarguíssima batalla. L’agonia de viure al límit de la mort, un cercle de dents, de goles obertes, les escomeses brusques, les banyades que no podien faltar, de tenir que lluitar per si mateixa i per un animalet que encara no podia valer-se, i també en aquells moments en que el vedell cercava les mamelles de la mare, i mamava lentament, mentre els llops s’apropaven, amb l’espinada tensa i les orelles agusades. -Subhro (nom del guia i home que té cura de l’elefant) va respirar a fons i continuà.
-Després de dotze dies la vaca va ser trobada i salvada, també el vedell, i varen ser conduïts triomfalment fins el llogaret. Tot i això, el compte no acaba aquí, la cosa va continuar dos dies més, després dels quals, perquè s’havia convertit en una vaca brava, perquè havia après a defensar-se, perquè ningú no podia dominar-la o apropar-s’hi, la vaca va ser morta, la van matar, no els llops que havia vençut durant dotze dies, sinó el mateixos homes que l’havien salvat, potser el mateix amo, incapacitat per a comprendre que, havent après a lluitar, aquell abans conformat i pacífic animal no podia parar mai més.