Recentment han aparegut veus que s’interroguen sobre la quantitat de diners que el Govern destina a la subvenció dels sindicats. Tothom diu que la quantitat real que reben des de diverses institucions és un misteri. Però el que publicaven els diaris finals del 2009 era el següent:
La formación es la gran ubre que surte de dinero a los sindicatos y también a la patronal. En concepto de formación intersectorial, las dos centrales más grandes recibirán este año (2009?) 21.083.110,63 euros de forma directa de los presupuestos generales del estado y en la formación sectorializada el conjunto de los sindicatos percibirán 172.667.675,5 euros, de los que 83.461.408,7 euros corresponden a CCOO y 85.025.943 a UGT. Para el resto de sindicatos quedan otros 4.184.000 euros. Sumados los dos ámbitos, la formación reporta a UGT 95,55 millones de euros y a CCOO 94,01 millones de euros.
Font: www.eleconomista.es
La realitat és que les quotes dels afiliats no són prou grans per mantenir la immensa maquinària burocràtica dels sindicats a Espanya, ni amb l'afegit dels serveis jurídics facturats als no afiliats; ni amb el sucós pastís del percentatge de les indemnitzacions retinguts als treballadors acomiadats per empreses en crisi, tan si és real com si és simulada. S'ha de tenir present també la partida directa, citada més amunt, a càrrec del Ministeri de Treball que enguany serà superior als 21 milions d'euros.
Així, doncs, als sindicats els cal parar la mà complaents amb el Govern benefactor. I digueu-me: qui mossegaria la mà que l’alimenta. Per tant, cal preguntar-se: Per a qui treballen els sindicats tradicionals, i a qui serveixen? Els pocs exemples de sindicats realment independents, com ara és el SEPLA, o els dels controladors aeris, no son millors. Aquest últim no deixa de ser una organització ultra-corporativa que adquireix força amb el seu paper monopolista i la seva capacitat extorquidora: és un sindicat que defensa els interessos dels controladors aeris contra el món i contra tots els usuaris de línies aèries.
Però no cal patir, el calaix de l’Estat sembla il·limitat. També aporta diners a moltes altres entitats, com ara són les organitzacions religioses: L’església catòlica va rebre més de 5.000 milions d’euros l’any 2009. I aquest sí que mosseguen la mà de l’amo.
Font: Internet
Foto 2: “El quart estat” de Pellizza da Volpedo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada