dijous, 30 de setembre del 2010

Ombres i fum del 29S


Madrid: Ho va mostrar la CNN. Després de la marxa en manifestació pel centre de la capital els dirigents sindicals de la UGT i CCOO fan una valoració eufòrica envoltats de pancartes vermelles i banderes tricolors de la República Espanyola; s’entona, amb el puny alçat, “La Internacional” l’himne del proletariat i dels pàries de la terra. Ja sabeu en que han quedat les despulles de les successives associacions internacionals dels treballadors: des de l’AIT fins la IV Internacional, passant per la II Internacional (la de la socialdemocràcia) i per la III (la dels partits comunistes leninistes).

Barcelona: Ho veiem en diverses cadenes de TV. Uns quants centenars de pocasoltes, delinqüents, brètols i vàndals ocupen el centre de la ciutat durant moltes hores, aprofitant la convocatòria de vaga contra les disposicions del parlament estatal en matèria laboral i per l'austeritat. El resultat d’aquesta acció oportunista, que enterboleix les mobilitzacions de les organitzacions “democràtiques”, està prou recollit pels mitjans de comunicació: Mobiliari urbà cremat, també van cremar un cotxe de la policia municipal, comerços saquejats, aparadors trinxats, bombers apedregats... Em pregunto si els responsables identificats seran jutjats pels seus delictes.

Conclusions: L’activisme sindical des de la transició (amb la legalització dels sindicats al final del franquisme) ha demostrat el seu paper específic en la societat espanyola i catalana. Els sindicats majoritaris, un cop legalitzats, van assumir el seu paper d’organismes burocràtics lligats als organs de l’estat i depenents dels seus pressupostos, en altres paraules: lligats al sistema, que els necessita com interlocutors malgrat l’ínfima afiliació (15%). Una altra especificitat hispana és l’exuberància de sigles d’organitzacions polítiques i sindicals; reflex de la divisió i debilitat de totes les esquerres. Amb aquestes cols no es poden cuinar altres sopes que no siguin: incapacitat d’actuar amb un programa coherent, constructiu i engrescador; desmovilització i resignació. Perquè el que sí tenim són múltiples organitzacions enfrontades, sense militants amb la formació que caldria, sense sentit crític, sense iniciativa, aptes per caure en vicis estalinistes.

Podem dir que l’èxit de la jornada del 29S ha estat visual, òptic, de rebombori mediàtic; però, no pas del convenciment dels participants, sovint segrestats pel bloqueig de trens, autobusos i de les vies de comunicació; com va passar amb el tall del Pont de Carranza de forma que tota la ciutat de Cadis va quedar per hores en estat de setge.

De la crisi econòmica, segurament, ens en sortirem. Molt més difícil serà sortir de la crisi de lideratge i de manca de ciutadans de bona fe, i capacitats per arrossegar del carro en el que tots estem lligats. Encara més difícil serà que marxi en la direcció correcta.

4 comentaris:

MembrillO ha dit...

Pel que fa als sindicats, si, fan un pel de pudor... però més pudor fan els esquirols, no?
Et pot semblar bé o no el què diu un sindicat o un altre, però aquest no és el motiu de la vaga...

Pel que fa als antisistemes em sembla excel·lent que cremin mobiliari urbà d'una societat que exclou a individus com ells, només faltaria que a sobre fossin respectuosos un dia que hi pot haver ressò mediatic, quan són trepitjats dia a dia.

El cost de les destrosses segur que és molt menor que tenir tants gossos de batalla i excèrcits i merdes per on "s'escolen" els diners públics.

Amén

Lukas4 ha dit...

Gràcies MembrillO per comentar el meu article.

Però, vigila amb els amics "antisistema": diversos detinguts en la "kale borroca" del 29S a BCN tenien antecedents. Els sis "activistes" què entraren a un bar, on hi era una coneguda meva, que van menjar i beure i van marxar sense pagar intentant tancar la porta per força no semblen de gaire confiança com per a dirigir la societat. Penses que és tolerable, doncs, rebentar aparadors de BCN contra les directives del FMI, de la OPEP, dels mercats financers, de l'excèrcit USA... Mira! Jo desconfio d'aquells que s'han de fer veure, i surten als diaris, per la seva violència contra el patrimoni públic i privat. Posa't en el lloc dels familiars d'aquell ancià de Bilbao que va quedar borni després de l'atac d'un grup de jovenets al quals havia retret el haver cremat un caixer de la "Kutxa".

Lukas4 ha dit...

Alguns observadors diuen que part de l'èxit de la vaga és de la silicona (segellant panys i forrellats.

MembrillO ha dit...

La silicona és el piquet més efectiu, sense dubte.