Senectut

L’admirable escriptor i assagista Juan Goytisolo amb motiu de l’arribada al dret d’ús del qualificatiu d’octogenari, el passat dia de Reis, ha concedit una entrevista a un diari sota el títol: “La vejez es una época envidiable”. En l’entrevista diu que l’ancianitat, la vellesa, ens porta una serenitat i un efecte distanciador perquè “...estás y no estás” de manera que reconforta i permet mirar-se el món des de l’experiència i el coneixement. Comparteixo aquesta opinió, modestament, des de la meva seixantena assolida recentment, que he sentit com l’arribada a una fita a partir de la qual tot el temps de vida és un regal, un extra com deia en un altre article.

A tota aquesta argumentació s’ha d’afegir el contrapunt d'un recent estudi científic, solvent, citat en el diari “Ara” què remarca el cost del perllongament de l’esperança de vida. L’estudi informa que vivim més anys però amb més deficiències i malalties que les patides per generacions anteriors. Podem concloure que l’estudi revela una evidencia de fàcil deducció: Actualment, amb la senectut, emmalaltim igual o més que en temps passats però arrosseguem més temps les malalties, es a dir, ara és més llarg el temps que els ancians passen en els centres hospitalaris, enllitats esperant la mort. A continuació cito l’estudi, que diu:

Per exemple, el 1998 un 16 per cent dels homes d’entre 70 i 79 anys tenien un problema de mobilitat –això és, fallaven un de quatre tests físics que s’utilitzen habitualment–. El 2006, gairebé un 25 per cent en fallava almenys un.
Els autors escrivien .../... que les persones no viuen més temps perquè tenen menys probabilitats de posar-se malalts, sinó perquè sobreviuen més temps amb les malalties.
Com a resultat, un home de 20 anys avui pot esperar viure aproximadament un any més que un home de 20 anys el 1998, però passarà 1.2 anys més amb una malaltia, i dos anys més essent incapaç de funcionar normalment.

Desenganyeu-vos, la natura mana sempre sobre les tècniques mèdiques i farmacològiques. Entretant mirarem d’aprofitar aquests anys extres ajudant els nostres descendents en el que calgui.
...-