divendres, 11 de març del 2011

Preocupació indiferent del reporter


La guerra, els seus efectes col·laterals i la ètica van ser, entre altres, els temes de la conferència a què vam assistir ahir, unes 200 persones, en la sala Fòrum del edifici del Diari de Terrassa. Organitzat pel departament de Coneixement de l’Ajuntament de Terrassa, sota el títol “Geopolítica del dolor. ¿Hay ética en las guerras?

El prestigiós reporter (no reporter de guerra) Jon Sistiaga va oferir-nos al llarg de poc més d’una hora les seves interessants aportacions sobre la feina del reporter que ha d’informar des d’un front de conflicte bèl·lic.

Sistiaga va explicar argumentant a bastament que és absurd buscar ètica en qualsevol aspecte de la guerra. Poden haver comportaments humanitaris, solidaris, però sempre són a nivell individual, ells citava l’exemple del responsable d’un hospital psiquiàtric, o el del zoo, que malgrat el perill de estar en zona de guerra no fuig deixant abandonats el malalts o el animals de zoològic.

Va parlar de la mirada de les 200 iardes, la conducta típica dels soldats que després de la primera setmana de por i aprensió, una segona de separar amb claredat la sensació de perill i la d’espant, una tercera (òptima militarment) de acceptació de la mort immediata i la etapa final que arriba cap a la sexta setmana de total deteriorament, desorientació i mirada perduda en les 200 iardes. Aquesta evolució també afecta els reporters de zones de guerra.

També ens va parlar de la dificultat d’entrevistar els "dolents", el genocida, el botxí que envia suicides a matar escolars, o el franctirador que calcula la millor manera de matar el màxim nombre de innocents: primer, emboscat en un lloc alt, deixa passar la gent, quan aquesta confia en el pas com a lloc segur, tria un nen per traspassar-li els intestins i les vertebres dorsals amb un projectil de 7,62 mm ferint-lo de mort segura i llarga agonia; després farà el mateix amb la mare que intentarà socorre’l atenent les seus plors i crits d’insuportable dolor; i així, repetidament, acomplirà eficaçment el seu mortífer paper en el conflicte.

Davant d’aquestes situacions, diu Sistiaga, el reporter ha de mirar de no implicar-se. Ha de suspendre la resposta emocional. S’ha de mantenir imparcial mitjançant la “preocupació indiferent”, essent conscient de que tota causa té els seus danys col·laterals. El reporter ha de ser un notari de l’horror, i no només de la mort.

Finalment, per acabar aquesta extraordinària dissertació el reporter, va respondre algunes preguntes dels assistents, sobre en cas Couso, el comerç d’armes, el paper de les dones entre els “dolents”. I una constatació final: Darrere de totes les guerres sempre hi trobarem gent, corporacions i algun lobby, que hi guanyen molts i molts diners.

PD. Avui és el setè aniversari d'un terrible atemptat a Madrid. Sens dubte, segons les informacuions filtrades actualment per WikiLeaks, un efecte col·lateral de la guerra d'Iraq.

...-