Indignació

Un de cada dos joves (menors de 30 anys) de tot l’Estat no té feina, i molts dels afortunats que estan empleats ho fan en condicions de precarietat. La generació actual, si ningú hi posa remei, està destinada a ser una generació perduda. No ens estranyem, doncs, que finalment la indignació esclati a la vista del deteriorament de la justícia i de la moralitat del cos social malalt, el Leviatan potser té càncer. El malestar social ha surat finalment en mig d’una gran crisi econòmica fruit de l’especulació, del liberalisme econòmic, de la cobdícia i del robatori clar, sense més adjectius, perpetrat per elegants senyors, de coll blanc i corbata, que encara pispen i volen pispar més tot i que tenen sous de milions d’euros l’any.

La darrera setmana, centenars de milers d’aquests indignats han sortit al carrer, a Madrid, Barcelona, Sevilla... i a moltes ciutats d’Espanya i del món convocats pels moviments socials, com “Democracia Real Ya”, “malestar.org” i tants d’altres, per manifestar la seva indignació i començar a treballar per acabar amb les malifetes del poders; dels formals en mans dels partits tradicionals (potser és prematur qualificar-los d’obsolets, o no?); i del poders econòmics dels dits “mercats” però que són persones amb cara i ulls.

La feina és àrdua i caldrà molta perseverància, pedagogia, organització, bona voluntat, fermesa en la depuració dels trepes, dels corruptes, dels provocadors, dels infiltrats... Molta feina, però no impossible.

Ànims, seny i resistència! Organitzeu-vos!
Joves: La vostra força i el vostre futur, avui i sempre, són a les vostres mans! I no pas en els partits tradicionals ni en els sindicats. Ningú, des de fora, solucionarà els votres problemes. Cal el vostre esforç personal, ferm, conscient i organitzat!
Lluiteu per a que aquest esforç d'ara no es marceixi com una flor de maig!

NOTA: La foto és del diari Público del día 22.05.2011

Conductes i benestar

El grau de socialització dels individus d’una col·lectivitat està en proporció directa amb el nivell de benestar del que poden gaudir. Dit d’altre forma: una ciutat on els conductors de vehicles són agressius, feréstecs, on tothom va per on li “rota”; perquè els semàfors no existeixen (Istanbul 1980) o perquè ningú se’ls mira (Nàpols 1986) fa que anar en cotxe sigui un exercici desaconsellat i altament irritant.

Sense sortir de l’àmbit de la mobilitat urbana hem observat a casa nostra una creixent falta de respecte de molts conductors. Per exemple, és sorprenent trobar algú que ens indiqui la seva intenció de girar o de canviar-se de “carril” fent anar la senyalització òptica que fabricants de cotxes i la llei tenen previstes amb tal finalitat. En una escala superior de maldat, o ignorància, trobem gent com una noia conductora que ahir a la tarda ocupava una plaça d’aparcament reservat per a persones amb disminució de mobilitat, sense ser ella res d’això. En ser-li demanat que mostrés la tarja d’autorització per estar ocupant aquell lloc va dir-nos: Que no la tenia, però que no pensava marxar...

Sens dubte aquesta forma de pensar, que fomenta conductes individualistes resumides en la dita: jo primer i el que vingui després que es “foti”, és una branca del mateix arbre que tan bé floreix en forma escopinades al carrer, burilles, brutícia, xiclets, excrements de gossos, enganxines blaves i cartellets anunciant serrallers o bruixots. No oblidem els exemplars ciutadans que malmeten el mobiliari urbà i els que embruten parcs, jardins i boscos.

Com no podem separar el conjunt de la societat dels individus que la formen el resultat del creixement de l’individualisme i de la insolidaritat s’està fen evident en el món de la política. Qui s’estranya del progrés de la xenofòbia o del liberalisme econòmic que ens porta al creixement del les “dretes” en tota la UE, immersa en una la crisis econòmica per a la qual l'“esquerra” no té respostes, amb una població desmobilitzada, desmotivada i desorganitzada. Els moviments espontanis, fruits de la ràbia, com els del món àrab o els d’aquí del proper 15.05.2011, sense organització no arribaran a cap lloc.

***

NOTA: La imatge correspon a una tarja inspirada en la d'una associació belga farta dels abusos dels conductors incívics.