dissabte, 30 de juliol del 2011

Arqueologia i cinema


En el canal de TV “La Sexta 3” dedicat a cinema on passen cinc pel·lícules cada dia, la major part d’elles obtingudes dels arxius més clàssics i empolsats del segle passat, van emetre recentment una pel·lícula modesta però que no vull deixar de comentar. Es tracta de “La Venganza” segons el seu títol en castellà.

L’argument base és la captura en un petit poble del sud d’Espanya d’un delator per part d’un equip encarregat de venjar, deu anys després, la delació dels seus col·legues delinqüents a canvi de la seguretat i protecció en un apartat poble d’una resseca Andalusia. L’equip venjador format per John Hurt i un jovenívol Tim Roth, amb l’ajut de quatre “navajeros” locals, entre ells un sorprenent Enrique San Francisco capturen el delator, el qual l’hauran de dur a París. A partir d’aquest moment la pel·lícula passa a ser una veritable “road-movie” plena de carreteres i de camins sense asfaltar, polsegueres, benzineres desertes, camps ressecs; y no podien faltar els molins del Quixot apropiats (segons els guionistes) per buidar la bufeta... El gran Fernando Rey és el cap de policia espanyol encarregat de la persecució dels segrestadors, però la seva aparició en la pantalla no passa de tres o quatre escenes de pocs segons, i quasi sense text.

Laura del Sol és la noia del film i simbolitza el triomf en la lluita per la supervivència en un món on tots estem abocats a la mort sense remei.

El film es fa feixuc, amb llargues escenes de mirades en silenci, especialment la del personatge interpretat per John Hurt, i discursos filosòfics del segrestat, Terence Stamp, però no deixa de ser una peça especial i original que mostra una Espanya eixuta, plena de vells castells i mals camins com la descrita per alguns viatgers europeus del segle XIX. Ja os ho dic: “La venganza” del Frears és una curiositat quasi de vitrina.

Fitxa tècnica:
Títol: En castellà “La venganza”, original anglès “The Hit
Any de producció: 1984
País: UK
Direcció: Stephen Frears
Intérprets: John Hurt, Terence Stamp, Tim Roth, Laura del Sol, Bill Hunter, Fernando Rey, Jim Broadbent, Enrique San Francisco
Guió: Peter Prince i Stephen Frears
Música: Paco de Lucía
Fotografia: Mike Molloy
Duració: 98 min.
Públic apropiat: Cinèfils amb força tems lliure
Génere: Drama, Road-movie

...-

dimarts, 19 de juliol del 2011

Cinc banyades

La foto d'un brau ferit que ha tombat un torero ha estat obtinguda de diverses webs antitaurines.

Diumenge passat a la madrilenya plaça de braus “Las Ventas” un jove matador de vedells mexicà (“azteca” com diuen alguns mitjans) va resultar greument ferit per l’animal que muletejava pel seu lluïment i per a delectar el públic de la plaça com a prolegomen de l’acte de donar-li la mort travessant-lo amb l’estoc. La “cogida” va ser gravada i emesa per algunes televisions, on també eren descrites amb detall les cinc banyades. Podeu veure-la en youtube.com però no ho recomano, és una "cogida" més, un espectacle de mal gust , com tantes altres que hàgiu vist.

Aquesta notícia m’ha fet concloure que de la mateixa manera que els clients de les prostitutes de carretera són també delinqüents culpables, segons la nova normativa catalana impulsada per CiU, els espectadors que han pagat per fer l’espectacle bàrbar, cruel, morbós i sanguinari de la matança de sis toros també són responsables dels danys, tan previsibles, que poden patir els “matadors”. No sé com aquells que han organitzat la “fiesta” i el que l’han finançat (els espectadors i els ents subvencionadors) poden dormir sense sentir-se culpables del coll traspassat del jove mexicà, i del patiment dels vedells, jònecs, o toros, esquitxant de sang la sorra de la ignominiosa plaça de braus.

-¿Quant de camí cal recórrer encara per assolir la civilització?

...-

dilluns, 11 de juliol del 2011

Transpiració i refrigeració


En el berenar que uns meus nebots van organitzar ahir amb motiu de l’arribada als tres i nou anys, respectivament, dels seus fills en l’agradable patí de les palmes de la comunitat de Sant Honorat, vaig tenir ocasió de pensar en un tema de física (la refrigeració) lligat a un altre de fisiologia (la transpiració), fenòmens prou coneguts pels estudiants d'ESO, deixant de banda els conceptes d’humitat relativa i saturació, però que alguns lectors potser encara no tenen prou clar.

La transpiració, és un mecanisme dels ésser vius (les plantes també transpiren) fonamentalment dirigit a regular la temperatura del cos, que com demostra la física el fet de convertir un líquid en vapor requereix energia que en ser absorbida del cos que transpira fa baixar la seva temperatura. Centrant-nos el cas del humans, quan la temperatura de l’organisme tendeix a passar del 36,5º C el sistema nerviós activa les cèl·lules sudoríferes que prenen aigua (H2O) de l’entorn, de sota la pell, tot i que al final l’aportació principal la fa el sistema sanguini, i l’extreu a la superfície de la pell amb la finalitat de que s’evapori amb el desitjat efecte refrigerador. Arribat aquest moment poden donar-se dues situacions: Si ens trobem en mig d’un intens corrent d’aire amb baix índex d'humitat relativa, l’evaporació serà intensa, ràpida i amb efectes instantanis; potser no arribarem a apreciar gotes de suor sobre la pell, les microgotes s’evaporaran abans de ser detectades pel tacte o per la vista sobre la nostra pell. Si, en el cas contrari, ens trobem en un ambient saturat d’humitat l’evaporació no es produirà i les gotes de suor esdevindran cada cop més grosses regalimant per la pell amarada d’aigua robada a la sang, amb un petit percentatge (diuen que el 2%) de sals, urea, i altres productes recollits per les glàndules sudoríferes; per descomptat el greix corporal no intervé en aquest procés: tots sabem que la cansalada "el tocino” es fon quan la planxa passa dels 80º C. Creieu-me a la suor no hi trobareu gens del greix que alguns conservem en l'entranyable “tortell de reis” que tenim al voltant del melic. Una observació important: Hi ha qui posa dificultats a la transpiració refrigeradora embolicant-se el cos amb plàstic: Compte! Això té el risc d’espatllar per sempre el sistema renal i fer-nos patir malalties nefrítiques de difícil guariment.

La refrigeració, és el fet que fer baixar la temperatura del cossos vius o no. Si ens posem davant d’un intens corrent d’aire (com la generada per les pales d’un ventilador, o pel preciós ventall xinès de seda natural de l’Alberta) l’evaporació de la humitat superficial de la nostra pell ens farà baixar la temperatura amb una agradable, o desagradable, sensació de frescor. La temperatura de la sala on el ventilador bufa serà la mateixa tant si està engegat com si està desconnectar. Fins i tot amb el ventilador engegat la temperatura pujarà per l’efecte del corrent elèctric circulant per les bobines estatòriques del motor de l’aparell.

Conclusions:
1 - Fer exercici físic en condicions de saturació hídrica ambiental pot fer-nos perdre molta aigua, quilos d’aigua corporal, fins la deshidratació i la mort, però el greix consumit serà mesurable només en mil·ligrams.
2 – Deixar un ventilador bufant sol dins d’una sala només produirà que la temperatura ambiental s'incrementi paral·lela a la factura de l’electricitat.

dimecres, 6 de juliol del 2011

Ginesa Ortega


Aquest vespre el tradicional Castell de Focs, al barri del Poble Nou, marcarà la cloenda de la "Festa Major de Terrassa 2011". Enguany, personalment, he aprofitat molt poca cosa de l’ampla oferta cultural, artística i d’oci que l'Ajuntament ha organitzat. Només el passat dilluns dia 4 de juliol a la Plaça Nova vam poder apreciar la professionalitat de l’artista flamenca catalana Ginesa Ortega, malgrat que nascuda a França s’ha format i ha desenvolupat el seu saber fer entre nosaltres. Aquesta col·laboradora de J. M. Serrat, en alguns dels seu darrers treballs, ens va delectar amb la seva veu, el seu art i el del seu equip, entre las vuit de la tarda fins ben passades las nou en la fresca i molt neta (per l’aiguat del migdia) platea de totxo massís disposat en espiga de la plaça. L’audiència, que va omplir l’espai previst per l’organització: uns quatre o cinc centenars de cadires plegables, va seguir amb entusiasme i educadament el concert sovint acompanyant encertadament amb palmes.

Compartim l’opinió de la Reme, una filla de Carmela l’entranyable veïna de Rosario que allà pels anys cinquantes del segle passat compartien habitatges bessons d’un mateix pati de veïns. La senyora Reme acompanyada del seu marit, van apropar-se’n per saludar-nos cap al final del concert. Tal com ella ens comentava, a cau d’orella, creiem que Ginesa Ortega és una cantant d’estil personal i de genuí flamenc, de veu preciosa, potent i incansable; com va quedar demostrat dilluns passat acompanyada simplement per una virtuosa guitarra, el calaix, las palmes y el “taconeo” de dos ballarins. El micròfon va fer espetarrecs en algun moment: ja se sap, coses del directe.