dilluns, 19 de març del 2012

La primavera a Can Gonteres


Ahir a la tarda ens van convidar a fer un cafetó a casa que la nostra apreciada neboda Íria Gassol (nom fictici, és clar!). La caseta de l'Íria és de dues plantes dissenyada amb molta professionalitat per aprofitar al màxim la disponibilitat energètica, hídrica i lumínica de la petita parcel·la que la parella pogueren comprar-se en temps anteriors a la bombolla immobiliària; esta envoltada de jardí i d'arbrat que poc a poc han estat substituint els desgavellats pins que ocupaven originàriament aquell terreny. La casa està ubicada no lluny d'un antic camí ral de la Parròquia de Santa Maria de Taudell, de la quan encara es conserva l'església romànica en un terreny privat dins del terme municipal de Viladecavalls.

Nostra neboda juntament amb el seu marit i fills havia celebrat un dinar familiar on convidaren (com no!) els pares de la parella. Tots quatre són jubilats, amb les xacres pròpies de l'edat que els fan ser avis i iaies amb una mala salut de ferro. Quan vam arribar l'ambient era molt agradable i així va ser al llarg de la tarda, vam seure confortablement sota la coberta de fustes molt ben conservades del porxo, amb el terra enrajolat a la catalana, orientat al sud però obert als raigs que des de ponent arriben abans d'amagar-se el sol darrere el Turó de la Barrumbina i el Cap del Ros de la Serra de Collcardús.

Al marxar vam gaudir de la molt bonica mostra d'arbres que embelleixen el jardí: un parell d'oliveres ben esporgades, un presseguer ple de brots, un cirerer, un taronger, un llimoner i al racó nord-oest una esplèndida mimosa florida acompanyada d'una palmera datilera i en el racó més llunyà un aromàtic eucaliptus. No vull oblidar-me de citar les varietats vegetals de la platabanda situada al llevant de la parcel·la: parres, rosers, arbustos de romaní, farigola, menta, margarides, lliris... Totes envoltant un preciós exemplar de llorer.

Felicitem la nostra neboda, i la seva família, per tenir un entorn de natura i bellesa que fa encara més digna i afable la vida; sobre tot quan estan rodejats de l'afecte dels pares en l'època crítica quan els avis s'apropen a l'edat en la qual els cal el màxim de respecte i atenció, quan la salut els comença a trontollar malgrat l'enorme riquesa d'experiències, coneixements i seny dels que són dipositaris. Per molts anys!


...