Darrerament el Govern de l'Estat ens sorprèn amb notes i
fets inquietants. Aquesta setmana el ministre d'afers exteriors s'ha mostrat ridículament
bel·ligerant amb el Regne Unit pel tema de Gibraltar. L'assumpte és una
reivindicació anacrònica del dictador "Francisco Franco por la G. de
Dios" com deia el text que va fer-se gravar en les monedes del règim.
Aquí convé un xic d'història. En l'article X del tractat
de pau, dit d'Utrecht, de 13 de juliol de 1713 on s'especifiquen les condicions
de la cessió de Gibraltar a Anglaterra, diu així:
"El Rey Católico (Felip V), por sí y por sus herederos y sucesores, cede
por este Tratado a la Corona de la Gran Bretaña la plena y entera propiedad de
la ciudad y castillos de Gibraltar, juntamente con su puerto, defensas y
fortalezas que le pertenecen, dando la dicha propiedad absolutamente para que
la tenga y goce con entero derecho y para siempre, sin excepción ni impedimento
alguno..."
El Rey era Felip V, l'assetjador de Barcelona i
liquidador a sang i foc de la Generalitat de Catalunya en el dia trist 11 de
setembre de 1714. Posteriorment la monarquia espanyola va fer diversos intents de reconquerir
El Penyal. Però finalment, en el 1783, pel tractat de Versalles, Espanya va
acceptar novament la cessió de la sobirania de Gibraltar al Regne Unit a canvi
de la recuperació de Menorca i part de la península americana de la Florida.
...-
1 comentari:
Altra raó per escampar cortines de fum és amagar la destrucció de l'Estat social i el retorn a la foscor cultural del franquisme més genuí.
Publica un comentari a l'entrada