Una nova imatge per a uns nous temps.
dimecres, 26 de desembre del 2012
diumenge, 9 de desembre del 2012
Històries del palmell de la mà
Coneixía l'elegància literària de Yasunari Kawabata, des
del 1968, quan el "Circulo de Lectores" el va editar de
seguida que va saber-se que era premiat pel Nobel de Literatura d'aquell any.
En aquell moment la novela que va arribar a les meves mans va ser "Una grulla en la taza
de té", que actualment estic rellegint i serà puntualment comentada en
aquest blog. Ara comentaré el recull de més de setanta contes molt
breus, tant curts que hi caben en el palmell de la mà, editat inicialment per
"emecé". El primer dels relats és del 1923 (Lugar soleado) i el darrer del
1964 (Nieve).
Els temes de Kawabata ens enfronten a una forma de
assolir la vida molt humana, realista i allunyada dels convencionalismes.
Llegint-lo tenim la sensació d'estar davant d'un amic que ens relata les seves
més pregones vivències i sentiments amb absoluta sinceritat. Amb un estil preciosista, quasi
fílmic, amb regust de postal japonesa, envoltat de cireres florits i dels
subtils ambients de balnearis termals en mig de la natura. No hi falten els paisatges
de neu, les muntanyes, els boscos, i les onades del mar, les relacions
familiars, les malalties i la mort.
Una lectura, doncs, molt recomanable. Sobre tot si es vol
gaudir de la vida des d'un punt de vista diferent, com seria la contemplació
d'un ikebana en contrapunt a un centre floral de tipus occidental.
Títol: Historias de la palma de la mano
Titol original: Tenohira No Shõsetsu
Autor: Yasunari Kawabata
Editorial: emecé, 2005
Reedició: Planeta, 2008, Villatuerta (Navarra)
Traducció del japonès: Amalia Sato
Pàgines: 308
dimarts, 4 de desembre del 2012
La bola de neu
Aquest dies tot em fa recordar aquella definició del
segle XX magistral, cínica i pessimista reflectida en aquell tango de l'any 1934, "Cambalache", que en una de les estrofes diu:
"Siglo veinte cambalache
problemático y febril
el que no llora no mama
y el que no afana es un gil"
La realitat econòmica i moral no sembla haver canviat
gens després de 75 anys. Ara, en un sistema d'economia planetària on impera la
cobdícia i els guanys com a primer objectiu, ens porten sense remei a les
trampes i el maquillatge. Ignacio Ramonet en l'article de portada de l'edició
espanyola de "Le Monde diplomatique", no. 205 de novembre de 2012,
deia:
"El banco Goldman Sachs en 2001, ayudó a Grecia
a maquillar sus cuentas para así ingresar en el euro. Siete años después se
descubrió la fullería. Consecuencia, casi un contienete sumido en la crisis de
deuda.../... qué pasó con los responsables del fraude inicial, por el que GS
cobró 600 millones de euros, pues Mario Draghi (ex-vicepresidente de GS para
Europa) fue premiado con la presidencia del Banco Central Europeo (BCE)".
A l'Estat
espanyol tenim nombrosos exemples d'aquesta artesania maquilladora: Bankia, va
mentir en els seus comptes, ara s'ha de sanejar l'entitat amb 23.500 milions d'euros
públics. Tenim l'escàndol de les participacions preferents que ha llençat per
l'aigüera la major part dels estalvis de tota la vida de 700.000 afectats. Els espanyols, i sobretot les seves grans empreses, tenen 170.000 milions d'euros en paradisos fiscals i el 80% d'aquest diners pertany a empreses de l'IBEX.
La mentida, o el maquillatge, en els comptes també arriba
a l'actuació de l'Estat en quant que gestor de la crisi. Luis Garicano
desescrivia en un article publicat en el diari "El País", de data
25.11.2012, com s'ha maquillat la realitat en contra de la lògica econòmica classificant-la així:
1- No s'ha explicat que el rescat del sistema financer
espanyol, com són entre altres els més 40.000 milions que arribaran a mitjans desembre,
seran a càrrec del contribuent.
2- El dèficit tarifari, que és la diferencia entre el que paguem
i el que ens cobren les empreses d'energia elèctrica, cada any creix i va pels
30.000 milions d'euros. Molts dels quals s'han abonat a les elèctriques via
deute estatal.
3- El Banc Dolent. La SAREB, Societat de Gestió d'Actius
Procedents de la Reestructuració Bancària, que absorbirà els actius depreciats
de bancs i caixes està avalat per l'Estat, es a dir: els contribuents.
4- Els comptes de la Seguretat Social. El dèficit és
insostenible, en 2012 serà de 10.000 milions d'euros, ja hem arribat al nivell
de dos contribuents per un pensionista.
5- El deute de Grècia. Com que l'Estat hel·lè no pot
pagar els seus compromisos amb els bancs, la "troika" ha decidit
injectar més diners dels socis europeus, que són diners a fons perdut, també aportats
per l'Estat espanyol, i que vista la situació Grècia mai podrà retornar.
...-
Subscriure's a:
Missatges (Atom)