Aquest dies tot em fa recordar aquella definició del
segle XX magistral, cínica i pessimista reflectida en aquell tango de l'any 1934, "Cambalache", que en una de les estrofes diu:
"Siglo veinte cambalache
problemático y febril
el que no llora no mama
y el que no afana es un gil"
La realitat econòmica i moral no sembla haver canviat
gens després de 75 anys. Ara, en un sistema d'economia planetària on impera la
cobdícia i els guanys com a primer objectiu, ens porten sense remei a les
trampes i el maquillatge. Ignacio Ramonet en l'article de portada de l'edició
espanyola de "Le Monde diplomatique", no. 205 de novembre de 2012,
deia:
"El banco Goldman Sachs en 2001, ayudó a Grecia
a maquillar sus cuentas para así ingresar en el euro. Siete años después se
descubrió la fullería. Consecuencia, casi un contienete sumido en la crisis de
deuda.../... qué pasó con los responsables del fraude inicial, por el que GS
cobró 600 millones de euros, pues Mario Draghi (ex-vicepresidente de GS para
Europa) fue premiado con la presidencia del Banco Central Europeo (BCE)".
A l'Estat
espanyol tenim nombrosos exemples d'aquesta artesania maquilladora: Bankia, va
mentir en els seus comptes, ara s'ha de sanejar l'entitat amb 23.500 milions d'euros
públics. Tenim l'escàndol de les participacions preferents que ha llençat per
l'aigüera la major part dels estalvis de tota la vida de 700.000 afectats. Els espanyols, i sobretot les seves grans empreses, tenen 170.000 milions d'euros en paradisos fiscals i el 80% d'aquest diners pertany a empreses de l'IBEX.
La mentida, o el maquillatge, en els comptes també arriba
a l'actuació de l'Estat en quant que gestor de la crisi. Luis Garicano
desescrivia en un article publicat en el diari "El País", de data
25.11.2012, com s'ha maquillat la realitat en contra de la lògica econòmica classificant-la així:
1- No s'ha explicat que el rescat del sistema financer
espanyol, com són entre altres els més 40.000 milions que arribaran a mitjans desembre,
seran a càrrec del contribuent.
2- El dèficit tarifari, que és la diferencia entre el que paguem
i el que ens cobren les empreses d'energia elèctrica, cada any creix i va pels
30.000 milions d'euros. Molts dels quals s'han abonat a les elèctriques via
deute estatal.
3- El Banc Dolent. La SAREB, Societat de Gestió d'Actius
Procedents de la Reestructuració Bancària, que absorbirà els actius depreciats
de bancs i caixes està avalat per l'Estat, es a dir: els contribuents.
4- Els comptes de la Seguretat Social. El dèficit és
insostenible, en 2012 serà de 10.000 milions d'euros, ja hem arribat al nivell
de dos contribuents per un pensionista.
5- El deute de Grècia. Com que l'Estat hel·lè no pot
pagar els seus compromisos amb els bancs, la "troika" ha decidit
injectar més diners dels socis europeus, que són diners a fons perdut, també aportats
per l'Estat espanyol, i que vista la situació Grècia mai podrà retornar.
...-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada