dissabte, 23 de març del 2013

Fracking


Som al 2013 i la dependència planetària del petroli segueix sent un problema vital sense resoldre; fonts optimistes preveuen que l'explotació dels jaciments convencionals arribarà enguany al temut "pic del petroli", el nivell on les dificultats geològiques i els costos fan inviable l'extracció.
 
Potser per amagar aquesta realitat alarmant ha sorgit una paraula màgica: el fracking, la fracturació hidràulica de capes geològiques a més de 2000 metres de profunditat. Aquesta polèmica i contestada tècnica, mostrada al gràfic, se'ns descriu com la solució miraculosa per obtenir abundant gas i petroli del subsòl a baix cost. Nafeed Mossadeq director de l'Institute for Policy Research and Development de Brighton (UK) en un article publicat al diari "LE MONDE Diplomatique", en el número en castellà de març 2013, titulat "La gran estafa del gas de esquisto" afirma que tenim prou arguments que fan dubtar d'aquesta sobtada revifada del combustibles fòssils. Contradient l'Agencia Internacional de l'Energia (AIE) i les falses aparences de la nova revolució energètica (entorn al fracking s'han creat centenars de milers de llocs de treball als EUA) l'autor citat demostra que la realitat no és tan brillant:
 
1- L'AIE confirma que la producció d'hidrocarburs convencionals al 2011 va ser de 84 milions de barrils/dia; les previsions per 2035 són de 97 milions de barrils/dia, obtinguts en la major part de fonts no convencionals (fracking).
 
2- La pràctica del fracking ha demostrat que els costos i les dificultats són més grans dels inicialment previstos.
 
3- La producció i les reserves són més petites del que s'esperava. Un pou de gas perd ràpidament productivitat, entre un 60% i un 90% en el primer any.  S'ha d'acceptar, doncs, el rendiment efímer dels pous de gas de pissarres.
 
4- L'economia del fracking és triplement destructiva, de les capes geològiques, de l'entorn ecològic i de capital. Fins ara, la realitat és que ha generat muntanyes de deutes a les petroleres que s'hi han embolicat, a l'hora que la producció cau en picat. Tot i ser en camps d'alt rendiment cal fer 1.000 nous pous a l'any amb un cost entre10.000 i 12.000 milions de $ USA.




Fonts:
-http://aturemfracking.wordpress.com/que-es-el-fracking/
-"LE MONDE Diplomatique en español", n.º 209 Marzo 2013, pg. 24, ¿Tranformación energética o eventual episodio financiero? La gran estafa del gas de esquisto.  Por Nafeez Mossadeq Ahmed.

 
...-

dilluns, 11 de març del 2013

Cervesa i pa


Una tarda de juliol, quan estiuejàvem prop de Palamós, potser era el dia del gremi del mariners i pescadors: 16 de juliol, diada de la Mare de Deu del Carme, el meu fill que era un nen de menys de deu anys va voler convidar-nos amb el seus estalvis a prendre alguna cosa en el passeig marítim de Sant Antoni de Calonge; vam seure al voltant d'una taula verda en la terrassa d'un bar irlandès protegida del sol i refrescada per la marinada de la tarda. Vaig demanar una "Guinness", el cambrer i propietari del negoci, mentre la cervesa assolia el seu punt òptim dels 19 mm d'escuma, ens explicava que la cervesa era un aliment de primer ordre, font de minerals, carbohidrats, vitamines... L'home tenia força raó, el pa que està considerat un aliment bàsic en la nostra dieta occidental té la mateixa fórmula de la cervesa: cereals, aigua i llevat; amb la petita variació de la quantitat d'aigua que és molt més petita en el cas del pa, per tant un cop cuit l'etanol s'evapora i el dioxid de carboni es perd en l'ambient, cosa que no passa amb la cervesa.
 
El meu fill va quedar sorprès a l'hora de pagar el compte, per que va trobar extraordinàriament cara la pinta de "Guinness", fet incomprensible per un nen de la seva edat.

;-))
 
...-

diumenge, 10 de març del 2013

Concert a la Plaça Vella


Dintre del programa previst enguany en el 32 Festival de Jazz de Terrassa, vàrem gaudir al migdia del dissabte 9 de març d'una excel·lent demostració al llarg de més de dues hores de bon so a càrrec del grup egarenc "Tons i Sons Terrassa Gospel". Segons el presentador es tractava d'una selecció del nou àlbum (serà el seu segon CD) que estan preparant sota el títol "Rockspell", neologisme del tot escaient per denominar una fusió de dos gèneres que sempre han estat molt lligats.
 
La Plaça Vella va lluir esplèndida en tots els sentits: cel diàfan i lluminós, amb l'excepció de poques boires de l'estil de les que surten en l'entrada de la sèrie d'animació "The Simpsons" marc meteorològic perfecte per acollir les molt entrenades veus corals, i solistes, amb l'acompanyament d'un combo d'excel·lents músics, s'ha de dir, sovint acompanyats pel picar de mans d'un públic abocat de ple a la festa musical tots sota la direcció de Carles Massó.

El grup va oferir-nos prou peces conegudes, des del "Happy Birthday to You", interpretat de forma meravellosa per la primera solista mostrada a la foto, en honor d'una companya del grup coral, continuant amb versions populars de Leonard Cohen (genial la interpretació de l"Hallelujah"), Stevie Wonder, Whitney Houston, The Beatles, i, naturalment amb gospel pur cedit d'altres grups amb els qui mantenen contacte.

(Miquel) 10.03.2013
 
 
...-

dimecres, 6 de març del 2013

Focs d'artifici


La foto mostra la dona de més edat del món. És la japonesa Misao Okawa que el passat 5 de març va celebrar els 115 anys.
 
A còpia que els anys passen veiem com les persones que ens envolten semblen patir un efecte semblant als focs d'artifici. Tots els coets arribaran a extingir-se en pocs segons. Fent el símil de que cada any humà sigui equivalent a un metre d'alçada la senyora Okawa és la que més alt llueix, a 115 metres.

Tots aquells que hem ultrapassat la meitat del trajecte hem vist extingir-se moltes persones que ens acompanyaven en la nostra infantesa. Cada any hem d'afegir un bon grapat de coneguts a la llista dels que han deixat de viure. Cada any som menys els que pugem amunt, és l'efecte de l'ascens per la piràmide demogràfica.

Avui, 6 de març, hem acompanyat a familiars i amics de l'entranyable Floreal, el qual va morir el passat 4 de març als 77 anys; andalús de nom republicà, nascut a Nueva Carteya en plena Segona República, emigrant vers aquesta acollidora terra catalana que amb els seu esforç, com els de tants altres, ha contribuït a aixecar.

Potser cal aprofitar moments com els dels silencis en els darrers bancs del temple multiconfessional del complex funerari de Terrassa, o els minuts de passeig des de l'aparcament fins els temple pel carrer preciós vorejat de panteons, xiprers, pins i avets per reflexionar de com dirigir nostra trajectòria vital en sentit positiu. Els humans a diferència dels coets podem planificar i decidir sobre el nostre futur: sabent on volem arribar, a què dedicarem la resta de la nostra vida... fins l'esclat final. Una bona opció és vetllar pel benestar i la felicitat dels nostres, i del proïsme.


Foto: FAZ/AP/DPA

...-