La foto mostra la dona de més edat del
món. És la japonesa Misao Okawa que el passat 5 de març va celebrar els 115
anys.
A còpia que els anys passen veiem com les
persones que ens envolten semblen patir un efecte semblant als focs d'artifici.
Tots els coets arribaran a extingir-se en pocs segons. Fent el símil de que
cada any humà sigui equivalent a un metre d'alçada la senyora Okawa és la que
més alt llueix, a 115 metres.
Tots aquells que hem ultrapassat la meitat del trajecte hem vist extingir-se moltes persones que ens acompanyaven en la nostra infantesa. Cada any hem d'afegir un bon grapat de coneguts a la llista dels que han deixat de viure. Cada any som menys els que pugem amunt, és l'efecte de l'ascens per la piràmide demogràfica.
Avui, 6 de març, hem acompanyat a familiars i amics de l'entranyable Floreal, el qual va morir el passat 4 de març als 77 anys; andalús de nom republicà, nascut a Nueva Carteya en plena Segona República, emigrant vers aquesta acollidora terra catalana que amb els seu esforç, com els de tants altres, ha contribuït a aixecar.
Potser cal aprofitar moments com els dels silencis en els darrers bancs del temple multiconfessional del complex funerari de Terrassa, o els minuts de passeig des de l'aparcament fins els temple pel carrer preciós vorejat de panteons, xiprers, pins i avets per reflexionar de com dirigir nostra trajectòria vital en sentit positiu. Els humans a diferència dels coets podem planificar i decidir sobre el nostre futur: sabent on volem arribar, a què dedicarem la resta de la nostra vida... fins l'esclat final. Una bona opció és vetllar pel benestar i la felicitat dels nostres, i del proïsme.
Foto: FAZ/AP/DPA
...-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada