Aquesta tarda en un conegut centre comercial hem vist una
hostessa extremadament prima fent publicitat d'un producte d'alimentació, del
qual no he parat atenció distret per la sorprenent figura de la dona. Lluïa un
clàssic vestir sastre, negre, faldilla sota el genolls, cames llargues i
sabates old-fashion de tacó alt sense exageració, mitges negres però d'alta
transparència; tot plegat, juntament amb el cabell negre contrastaven fortament
amb la blanquíssima pell de cames, mans i del rostre.
Aprofito el cas per recordar la meva absoluta oposició
als mètodes de la indústria de la moda i de les passarel·les. Una antiga editora de la revista Vogue ha declarat, recentment, que les models menjaven
mocadors de paper i restaven fins a tres dies sense menjar per tal de
mantenir-se dintre les dimensions i paràmetres corporals exigits per la irracionalitat
d'aquest ambient.
M'agradarà
que els dissenyadors i els industrials de la confecció tèxtil del futur s'alliberin
aquesta fixació fetitxista, diria que malaltissa, per les noies i dones
extremadament primes.
...-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada