diumenge, 30 de juny del 2013

Feina ben feta

 
Estem a finals de juny, data d'avaluacions, selectivitats, presentacions i exposicions dels treballs on esforçats estudiants i aplicats aprenents en tota mena de ciències, arts i oficis demostren el que al llarg del curs han après incorporant-lo al patrimoni d'habilitats i aptituds personals.

Ens alegra molt contemplar aquesta demostració d'esforç, culminació d'una allau d'hores de feina que no només enriqueix aquells esforçats estudiants sinó al conjunt de la societat que és la beneficiària final del capital humà de cada un dels seus membres.

La imatge triada per acompanyar aquesta entrada correspon a un laboriós disseny (aparentment simple) presentat al saló de la moda de París d'enguany per la firma Dior. Des del primer croquis sobre paper fins la desfilada oficial el vestit d'alta costura ha esmerçat més de 200 hores dels treballadors més qualificats en cada una de les seves especialitats, sense comptar el treball de realitzar els teixits, els brodats a mà i tantes puntades realitzades amb la precisió i el bon gust del millor joier.


...-

dimarts, 25 de juny del 2013

Nosaltres i el compromís



Llegiu el següent paràgraf que apareix a la pàgina 104 de Daisuke, el relat escrit l'any 1909 per Natsume Sōseki:
"...no hay ningún otro país lastrado por una deuda semejante y titritando por su pobreza. ¿Cuándo crees que se podrán saldar todas esas deudas? ¡Oh, sí! Los bonos en moneda extranjera se pagarán, pero no son esas las únicas deudas a las que me refiero. La cuestión es: Japón no puede salir adelante por sí mismo sin la ayuda extranjera. Sin embargo, representa un poder de clase superior y hace un gran esfuerzo por alcanzar el estatus que le corresponde. (…) a Japón se le van a romper las tripas y las consecuencias de eso se verán en cada uno de los individuos. Un pueblo así de oprimido (...) no tiene tiempo libre para cultivar su mente y por eso no puede hacer nada que merezca la pena. Recibe una educación despojada hasta los huesos, que obliga a tener las narices tan pegadas a la rueda de molino al que estamos enganchados que al final nos mareamos y acabamos por padecer todo tipo de crisis nerviosas. (…) El declive moral también se ha instalado en entre nosotros. Mires donde mires en este país, no encontrarás ni un solo rincón glorioso, brillante. Son todo lugares sombríos". 

Una bloguera, Ana Matellanes, també va comentar aquest llibre i va seleccionar el text precedent amb motiu de la sorprenent actualitat de l'amargant reflexió de Daisuke sobre la situació de Japó a començament del segle XX; crisi profunda, però, totalment aplicable avui a la majoria, per no dir la totalitat, dels països dits d'Occident. També em va sobtar l'actualitat del raonament de Daisuke.

El personatge protagonista, viu de l'assignació mensual familiar; el pare, el germà i la cunyada de Daisuke el pressionen per que consenti casar-se amb una determinada noia de manera que millori l'economia i posició social del conjunt familiar, però ell no accepta doblegar-se a un matrimoni de conveniència. L'home s'angoixa debatin-se entre triar la conveniència social i familiar contra l'estricta fidelitat al criteri propi. És la vella disjuntiva entre el que ens convé fer, pel bé de la nostre família, i el que ens caldria fer per viure una vida en absoluta sinceritat i honestedat davant nosaltres mateixos. Una obra excepcional, on la reflexió sobre com afrontar la vida individual se'ns ofereix envoltada d'una atmosfera poètica i plena de bellesa. 

Títol: Daisuke
Autor: Natsume Sōseki
Traducció: Yoko Ogihara y Fernando Cordobés
Editorial: Impedimenta, Madrid, 2011
Pàgines: 336


...-