Fruit dels seus articles de
1936, per encàrrec del "San Francisco News", John Steinbeck va
escriure al 1939 l'èpica "El raïm de la ira" (veritable Road Movie, del mateix títol, portada el cel·luloide
per John Ford al 1940) on relata de forma sublim la lluita per la subsistència
de una família camperola que es veu abocada a l'emigració vers Califòrnia.
Seran els anomenats despectivament "okies", talment com a l'acollidora
Catalunya deien "xarnegos" als immigrants castellanoparlants en les
dècades posteriors al triomf franquista del 1939, ells són els protagonistes
d'aquesta novel·la desgarradora, actual, emocionant i reivindicativa; que denuncia la
realitat derivada de les crisis econòmiques en aquest món financer, inhumà; que
només està regit pel cec benefici i el pur rendiment del capital dels accionistes.
A la dècada posterior al
"Crak del 29" els camperols i masovers dels estats del Mig Oest, tals
com Oklahoma, van ser expulsats de les terres que conreaven al llarg de
generacions i per centenars de milers van
dirigir-se a la rica Californa, fertil, plena de fruiters i treball. La crua
realitat va demostar que la "Terra promesa" era una fantasia al final
de la "Route 66".
No revelaré el final de la
novel·la, diferent del de la pel·lícula de John Ford protagonitzada
magistralment en el paper de Tom Joad per Henry Fonda i per John Carradine en
el personatge de l'expredicador Casy. Carradine, Ford i Steinbeck van ser
investigats per McCarthy en la tristament cèlebre cacera de bruixes
anticomunista dels anys cinquantes del segle passat.
El desastre social i econòmic
narrat per John Steinbeck va ocórrer després de quatre o cinc anys de sequeres
i ventades polsoses que van malmetre les collites de blat de moro i cotó
abocant milers d'agricultors a la misèria i forçant-los a emigrar deixant les
seves terres i mitjans de vida. Ara i aquí, en el present, una greu sequera
financera ofega i empobreix grans capes de població d'arreu el planeta. A
l'estat espanyol malgrat les optimistes declaracions dels ministres, fent
repicar campanes perquè l'economia ha crescut un trist 0,1% el darrer trimestre
(per l'ocupació estacional deguda al turisme) la realitat és que la riquesa disponible per
la major part dels ciutadans baixa i baixarà sense aturador. Tot i la brutal
reducció de la despesa pública el deute de l'estat ha crescut fins el 100% del
PIB, quantitat que molts experts (ATTAC) veuen del tot impossible de retornar.
Estem immersos en una autèntica bombolla de deute que sens dubte petarà tard o
d'hora amb conseqüències imprevisibles, però segur que seran devastadores.
Una excel·lent novel·la de
lectura obligatòria, d'alt contingut social. plena de lirisme guanyadora del
Premi Pulitzer de 1940. Aquí us deixo un paràgraf del capitol XXV on Steinbeck
reflexiona sobre les conseqüències de la caiguda del preus dels aliments per causa
de la crisi:
Las gentes vienen con redes para pescar en el río y los vigilantes se lo
impiden; vienen en coches destartalados para coger las naranjas arrojadas, pero
han sido rociadas con queroseno. Y se quedan inmóviles y ven las patatas pasar
flotando, escuchan chillar a los cerdos cuando los meten en una zanja y los
cubre con cal viva, miran las montañas de naranjas escurrirse hasta rezumar
podredumbre; y en los ojos de la gente se refleja el fracaso; y en los ojos de
los hambrientos hay una ira creciente. En las almas de las personas las uvas de
la ira se están llenando y se vuelven pesadas, cogiendo peso, listas para la
vendimia.
Títol: Las uvas de la ira, (original: The Grapes of Wrath)
Autor: John Steinbeck
Editat per: El País (Clásicos del siglo XX, nº 26), Madrid, 2002
Traducció: María Coy
Págines: 651
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada