Aquesta novel·la primerenca de Shimazaki Tôson, editada
amb èxit extraordinari a Tokio l'any 1906, està considerada el pal de paller de
la moderna literatura japonesa. Es una obra reivindicativa, trencadora dels
prejudicis que són pedres a les rodes del progrés vers la llibertat i la
veritable emancipació dels éssers humans.
La denúncia social en El
precepto roto treu a la llum; de la forma més bella, emotiva, poètica i plena de
sensibilitat; les nafres i el vicis de tots els estaments socials, polítics
amorals, funcionaris corruptes, corporativisme egoista, enveges, falsedats,
xafarderies interessades. Contra aquesta fosca realitat contrasta la llum del
valors socials que omplen aquesta novel·la: la solidaritat, la tolerància, el
respecte, l'afecte sincer i desinteressat, l'altruisme, l'esforç personal per
superar-se.
El protagonista, Ushimatsu Segawa, un jove mestre de secundària
haurà de lluitar contra el precepte imposat pel seu pare: "No ho diguis a
ningú"; cedint finalment a l'impuls per alliberar-se d'aquest precepte autoafirmant-se en
la seva veritable identitat.
El precepto roto és una lectura
imprescindible per a comprendre l'adaptació de la societat japonesa al món
occidental; i la lloable tasca realitzada pels autors com Tôson per superar els
aspectes medievals que en nom de la tradició llastaven amb terribles injustícies
al seus propis ciutadans. La novel·la deixa clar, un cop més, aquella dita en què tant confio: La veritat és alliberadora.
Autor: Shimazaki Tôson
Títol original:
"Hakai"
Títol en castellà: El precepto roto
Traducció:
Montse Watkins
Editorial: Satori, (Gijón, 2011)
Col·lecció:
"Maestros de la Literatura Japonesa", nº 6
Pàgines: 358
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada