dilluns, 28 de juliol del 2014

Botigues


Aprofitant que acompanyava la neboda Luci a una farmàcia, d'aquelles que obren tots els dies de l'any, vaig demanar una crema hidratant d'ús habitual a casa. La sorpresa va ser quan la dependenta em va demanar un 25% més del preu que ens fan a la farmàcia del meu barri. Potser aquest comerç té més despeses en sous i així justifica el sobrepreu; però, no em va agradar pagar més amb l'agreujant d'haver comès una infidelitat al nostre proveïdor habitual.


Aquesta anècdota em porta al cas de la botiga d'herbolari, parafarmàcia i ortopèdia que han obert recentment a la cantonada. Mirant preus d'un caminador per a la iaia ens han sobtat amb un gran local sense clients, amb l'amo i tres noies per a despatxar, badant sense feina clar; gaudint d'un agradable aire condicionat i d'una llista de preus que quasi doblen (tots dos) els de la competència. Aquesta nova farmàcia, ho dic ara, no té futur. Tal com no el va tenir la botiga de congelats que allà va romandre oberta però congelada tot un any sense que ningú goses entrar-hi. I es que el local està maleït, repudiat per Hermes, deu del comerç, des de que la cooperativa d'habitatges "Tessaloniqui SCHC" la va vendre a contracor a l'entitat financera Caixa Sant Pancràs CSP. De bon començament va instal·lar-se una oficina de la CSP, que va tancar als pocs anys després d'un tèrbol assumpte d'un dels empleats. En realitat el local quasi sempre està en desús, amb aspecte d'abandonament i amb el terra ple de correspondència que ningú recull.


Si hagués de creure en poders sobrenaturals diria que la maledicció va néixer el dia de l'operació de compra-venda. Reunides les parts amb la participació i davant dels secretaris, delegats, interventors, notari i testimonis diversos el representant executiu de l'entitat compradora va revelar que només estava autoritzar a pagar pel dit local cantoner la meitat del preu convingut i que aquesta era condició innegociable. Els delegats cooperativistes mancats d'experiència, i de diners, van signar aquells papers mentre en silenci invocaven la maledicció que ara mostra els seus efectes.



...-

divendres, 25 de juliol del 2014

Indumentàries


Camí de ca la nostra estimada Laura, patint una més que càlida tarda de juliol, vam passar pel Sant Hipòlit; justament en el lloc on el carrer acaba i gira a l'esquerra tot un quadrant sencer fent que els cotxes de forma sobtada redueixin la velocitat i descriguin una corba de petit radi, com vaig fer jo. Abans de girar vaig haver quasi d'aturar el cotxe per deixar pas a un parell de pre-adolescents, que il·luminats pel sol de ponent creuaven la corba en direcció al transformador elèctric que ocupa l'edifici cantoner de l'esquerra; al davant i a la dreta hi ha un petit espai de gespa que perfila el nord i l'est d'un parc en forma de cartabò, dit entre els veïns "dels Evangelistes" o del garrofer, per un exemplar que allà algú va plantar. El nens giraven les seves samarretes xopes tal com els pastors giren les fones a fi d'eixugar-les per centrifugació després d'haver-les esbandit a la font del garrofer. La calor d'aquella tarda justificava la inesperada coreografia de la infantívola acció física de giravoltar les samarretes caminant nus de cintura amunt.

Un centenar de metres més al nord vaig aturar el cotxe just davant la casa de l'anciana Laura; per segona vegada en quinze dies la dona havia caigut en un dels seus múltiples intents nocturns d'anar al bany. L'anciana, contra l'evidència, vol ser "no dependent"; juga als daus amb la seva integritat física, no demana l'ajut de la seva filla amb qui conviu perquè: no vol "molestar", i perquè ella "s'ho pot fer"; tot fins que surti el sis doble. Temem que serà un d'aquest dies. Entre tant mirarem de comprar-li una cadira-WC plegable.

Finalment, cal lloar l'excel·lent servei municipal d'atenció a les persones amb dependència. En menys de deu minuts, després de prémer el botó vermell, va arribar l'ambulància a casa de la Laura i van dur-la a Urgències on de seguida va ser atesa i cosida com calia.


Foto: Aplicacions de blonda negra, tal com la que lluïa, el día dels fets, la nostra amiga Fanny.
...-

dimarts, 15 de juliol del 2014

Falciots cridaners



Foto: Cap Norfeu des de Punta Falconera (Els falciots són afegits).


Dels falciots negres, els més comuns a Catalunya, diu la Viquipèdia: És tot d'un color marró molt fosc, amb una taca clara a la gola, però observat contra el cel (que és on se'l sol observar sempre) sembla totalment negre. Sovint vola en grups caçant i deixant anar aguts i sorollosos crits.

D'aquest crits és del que vull parlar-vos; cada matí, a l'hora del desdejuni, quan obro les làmines de la finestra del safareig, em saluden els forts crits "xriiic" del falciots que volen en un grup de cinc o sis aus per damunt els cimalls de les capçades dels plàtans d'ombra del meu carrer. Volen de sud a nord i de nord a sud, giren entre la façana de la "Fleca Mercè" i la del sabater "Ràpid Rafael"; passen a gran velocitat davant la meva finestra de manera que s'aprecia a la perfecció l'efecte doppler en els seus crits; els quals inexplicablement m'alegren el dia. Crits que potser fan la funció de desconcertar els insectes que baden sobre les copes dels arbres per acabar dins el pap dels falciots negres.




...-