Sabeu d'aquelles casualitats, accidents o eventualitats
imprevistes que tenen impacte determinat en la nostra vida. L'efecte l'anomenen "serendipitat"
i un clar exemple fou la topada amb el continent americà de Cristòfol Colom a
finals del segle XV quan mirava d'arribar a l'Àsia Oriental. Tinc un post del 2008 que
tracta d'aquest assumpte. Un altre exemple fou aquell malentès entre una bona
amiga meva i l'empleat ferroviari responsable de les barreres d'un pas a nivell
de RENFE (on la carretera de Castellar sombrejada de vells plàtans creuava la
doble via fèrria Barcelona-Saragossa en el seu pas per Terrassa). La noia va
esperar que passés un tren direcció Barcelona i com que feia tard per entrar a
la fàbrica, ubicada allà mateix, no va atendre les senyals que el guardabarrera
mostrava confusament ventant els braços; la noia va creuar les vies just
després de passar el darrer vagó, quan va arribar a l'altra barrera un tren que
arribava des de Barcelona passava fregant-li l'esquena. Va ser una aproximació
a la mort de la noia que per una fracció de segon aquell dia va continuar vivint.
Milan Kundera en un dels seus escrits, potser en "La
immortalitat", desenvolupa la tesi de que som vius com a resultat
d'una extraordinària sèrie de casualitats, imprevistos i accidents tan aleatoris,
dic jo: com la ruta d'una partícula sotmesa al moviment brownià. Pensem, primer
en l'extraordinària coincidència en l'espai i en el temps dels nostres
progenitors; després, entre altres moltes casualitats cal que arribi a bon fi un dels, com a
mínim, vuitanta milions d'espermatozoides paterns; la meitat dels quals són
portadors del cromosoma (Y) que farà un nen (XY) i els altres quaranta milions,
portadors del cromosoma (X) determinaran que el nadó sigui nena (XX). En altres
paraules, és una casualitat molt més improbable que la de que ens toqui la rifa
que entre tants milions d'espermatozoides només un ens faci arribar a la vida
fertilitzant l'òvul matern. Resultat d'aquest atzar multiplicat per dos és que
jo escrigui aquest text i tu, pacient lector, ho estiguis llegint. Si en lloc de
l'espermatozoide, per exemple: trenta-tres milions, hagués accedit a l'òvul matern el seu veí
més proper (el trenta-tres milions u) hauria nascut un nostre virtual bessó
germà, o germana, però no nosaltres.
Després els esdeveniments de cada dia al llarg de
diversos anys (estadísticament no més de vuitanta-i-tants) aniran afegint
casualitats determinants a les nostres històries vitals. Penseu que una errada
d'interpretació dels senyals del guardabarrera a la noia del paraigües va fer que
per una fracció de segon la vida de la noia perdurés o acabés brusca i
tràgicament per l'acció del tren que no havia vist venir per l'altra via. Ara us
proposo l'exercici d'examinar la vostra vida i esbrinar si en alguna ocasió heu estat a
punt de morir. Jo sí, un cop a Sant Climent i un altre a Roses ambdues per trets
accidentals de fusell CETME, i un parell de vegades dins d'un cotxe; i altres més que
ara seria feixuc d'enumerar.
Per tant, la vida pròpia i la consciència de ser vius és
una meravella resultant d'una immensa suma de casualitats. Potser aquesta inescrutable
constatació fa que en algunes cultures i tradicions, com les derivades del
cristianisme, la vida dels individus sigui sobrevalorada, fins el punt grotesc
i cruel de fer patir, per imperatiu legal, una llarga agonia als malalts terminals.
...-