diumenge, 28 de setembre del 2014

Bescuit de taronja


Ingredients:

- 4 ous
- 400 grams de farina
- 2 gots de suc de taronja (els gots són de 150cc)
- 1 got de sucre
- 1 got d'oli
- 2 sobres de llevat Royal
- 1 copeta d'anís (2 cullerades soperes)
- 1 Cullerada de sucre de llustre

Preparació:

Muntar les clares a punt de neu. Un cop ben muntades afegir-hi els rovells. Després afegir el sucre, el suc de taronja, la farina (barrejant-la a poc a poc). Finalment afegir l'oli, el llevat Royal i un raig d'anís.

Abocar aquesta massa en un motlle i deixar al forn a 150ºC durant uns 30 minuts, vigilant que no es cremi per damunt i que quedi ben cuit per l'interior.

Deixar refredar i presentar el bescuit en una bonica safata decorat amb sucre de llustre.

Foto: Exemple del bescuit de taronja preparat per la iaia Rosario un diumenge plujós de setembre.











...-

dimarts, 23 de setembre del 2014

Malària


El meu llibre de l'estiu, una lectura molt i molt recomanable, ha estat "Risa africana" de la guardonada Doris Lessing. No puc d'estar-me sense fer-vos cinc cèntims del seu estil, directe, clar i precís con l'escalpel d'un cirurgià oftalmòleg:

"... Dormo al llit d'en Jack. Ell dorm al terra entre les seves possessions domèstiques. Un mosquit prova sort, brunzint sorollosament. Els mosquits perillosos són les femelles, silencioses. El meu corrent sanguini està farcit de verins contra la malària, pel que no em preocupo. No tinc preocupació perquè encara no m'han explicat que la malària és astuta i evoluciona per burlar-se'n dels nostres verins: més tard coneixeré persones que malgrat prendre regularment dues menes de pastilles, han patit malària..."

Aquesta ha estat la transcripció d'un paràgraf de la segona part (pàgina 192) de "Risa africana": La próxima ocasión. Correspon als escrits del viatge, al 1988, de l'autora a Zimbabwe (antiga Rhodèsia del Sud)

Títol original: African Laughter
Autora: Doris Lessing
Editorial: Plaza & Janés Editores S. A.
Col·lecció: Mujeres viajeras.
Barcelona, 2001
Pàgines: 399


NOTA: La foto és d'una pista al Senegal.
...-

divendres, 5 de setembre del 2014

Herois del nostre temps


Una tarda, de les últimes d'agost passat, fent temps, sense parar gaire atenció vaig mirar-me un telefilm que emetien per un canal del grup Atresmedia; era un film d'aquells de fa trenta anys, protagonitzat pel difunt Charles Bronson, que em sorprenia amb la violència extrema d'una seqüència on mostraven un barri marginal, pobre, brut, i multiracial d'una ciutat dels EUA on un grup de joves imposaven el seu imperi robant els domicilis amb total impunitat, matant gent i estirant les bosses de les velletes que van a la compra. Per possar ordre arriba Charles Bronson el qual amb l'ajut d'armament de foc escaient comença per matar un "tironejador" encertant-l'hi amb una bala en el bell mig de l'esquena quan fugia amb els quatre duros d'una desvalguda pensionista.

Aquell mateix dia, al vespre, van passar també per la tele, el film del 1996 "Eraser" protagonitzada per l'actor Arnold Schwarzenegger, el que va ser Governador de Califòrnia pel partit republicà fins l'any 2011. En aquesta altre peli se solucionen els delictes de tràfic d'armes i corrupció amb una eloqüent escena final: Resultant que els corruptes (directius de l'empresa fabricant d'armes i un alt membre de l'administració) poden evitar ser jutjats fent servir tota mena de procediments legals i criminals l'heroi, protagonitzat per l'"Arnold", ho soluciona tancant-los en un cotxe limusina negre que deixa aturat al mig d'un pas a nivell uns segons abans de passar el tren que acabarà esborrant-los del mapa i estalviant així tanta feina al tribunal.

En menys de sis hores, aquell dia, vaig contemplar una sobredosi d'apologia de la llei de la selva; perquè, era clar segons la trama dels films que allà on l'Estat i la justícia no hi arriben cal fer servir superherois; d'aquells que eliminen i esborren els dolents mitjançant el foc i la violència armada, més enllà del bé i del mal. Un altre dia escriuré sobre les pelis de "cates" com deia el meu oncle Manel: les de Bruce Lee, Jean-Claude Van Damme, Chuck Norris... Tot un exemple del que no ha de ser la societat civilitzada; tot un exemple de barbàrie.


...-