Demà, sisè dia del nou any, la tradició d'origen bíblic de
l'Epifania mana que el món cristià celebri la festa de la manifestació
(revelació) de Jesús com els Messies davant els tres Reis Mags d'Orient, o un
nombre indeterminat de Savis segons altres fonts. La diada ha arribat un any més, posant fi a
les festes nadalenques coincidents amb el solstici d'hivern a l'hemisferi
nord. Casualitat?
Tal dia com avui, 5 de gener vigília de Reis, surten als
carrers de les nostres ciutats carrosses guarnides amb més o menys art i enginy
per obsequiar la quitxalla i també més grans, amb caramels a grapats. Assumpte
forca perillós, perquè no seria el primer nen accidentat sota les rodes dels
vehicles tractors per causa de la captura d'una llaminadura bellugadissa. A la
meva infantesa els pares sempre duien els fills a mirar la cavalcada, a patir fred a la Rambla o
davant l'Ajuntament; en acabar l'acte sempre havien nens amb dits
trepitjats per l'ingenu intent de recollir un dolç de sucre cristal·litzat
aturat al terra. Altres més grans amb idèntica mala sort havien rebut una dolça
pedrada al bell mig del vidre de les ulleres que ara lluïa una magnífica i
nítida esquerda.
L'endemà era l'últim dia de vacances escolars d'hivern,
després el món tornava a la seva rutina de camins envoltats de bonica gebre al matí; i, de
camins enfangats al migdia.
Nota: Recordo haver escrit alguna entrada anterior sobre aquest mateix tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada