El passat 18 de febrer van emetre pel Canal 33 una
entrevista a Salvador Pàniker, l'enginyer, filòsof i escriptor
nascut a Barcelona l'any 1927. Temps enrere vaig afegir un article (1) en aquest
blog on comentava el seu llibre Cuaderno amarillo. És molt
agradable escoltar un mestre tan lúcid com Pàniker, carregat d'experiències i
coneixements, instruint-nos sobre com encarar la vida; i la mort, que no és sinó
l'altre cara inseparable del mateix fet. Dit de forma dialèctica: Tot el que és
no serà. Tot el que neix morirà, La mort inevitable és el primer objecte que duem a la
motxilla en ser abocats al món. Pàniker ressaltava que a occident dramatitzem
excessivament el fet de morir, al contrari de les cultures orientals. Això ho
deia un home de tindrà els 88 anys el proper 1 de març; un erudit que preguntat
sobre el sentiment de joventut diu que un ès jove mentre tingui curiositat.
Per això hi ha qui malgrat tenir pocs anys no podem dir d'ells que tinguin un
esperit propi de la joventut, donat que viuen en l'autocomplaença impermeables
a qualsevol desig de novetats intelectuals, artístiques, científiques o creatives. L'entrevistat va
remarcar que en cada moment de la vida s'ha de fer el que cal, sempre s'ha
d'analitzar el nostre estat actual establir un clar ordre de prioritats i
acomplir-lo.
També recomanava a tothom d'escriure un dietari, perquè ajuda a
mantenir l'hàbit de reflexionar sobre els esdeveniments rellevants del dia.
Semblant a aquest exercici hi ha qui propugna caminar sovint sol, sense acompanyants,
perquè practicant aquesta activitat amb regularitat a més dels beneficis
orgànics també s'estimula l'activitat psíquica; que ens porta a una reflexió
interior, un veritable diàleg introspectiu amb un mateix, on els elements
rebuts de l'exterior enriqueixen el pensament aportant-nos variats punts de
vista i nous coneixements.
Resumint: Per gaudir de la vida limitada que ens pertoca
i per a no envellir de forma indigna abans d'hora cal enriquir-nos constantment
ampliant el nostre bagatge de coneixements i els nostres dies d'infatigables
tasques d'aprenentatge.
...-
(1)
Entrada de 15.09.2008: El pecat i la ignorància
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada