Ahir al migdia vam acompanyar l'anciana iaia de Norberta Rius
(la cosina "Berta" de qui en un altre post us feré cinc cèntim)
a la rutinària visita trimestral amb el
reumatòleg de "Consultes Externes".
Per ser el primer dia d'estiu la calor i la radiació
solar era excessiva, tot i que una brisa de Mestral feia agradable l'estada en
un dels bancs a la vorera de Llevant, sota l'ombra dels frondosos plataners, del
carrer anomenat "Rambla de Sant Nebridi". Sent dilluns no ens
estranyava que sovint passessin per davant nostre, carregats amb la compra on
sovintejaven les barres de pa, els clients d'un conegut i proper supermercat que te sortida
a dos carrers un d'ells el de Miquel Vives, el qual creua perpendicularment la
Rambla de Sant Nebridi al Nord nostre, just a la dreta.
Des d'on seiem, esperant que la iaia surti de la consulta mèdica, gaudim d'un subtil i agradable perfum que
de seguida descobrim provenint de les magnòlies que decoren la vorera de Ponent.
Des del nostre banc contemplem gran part de l'Auditori Municipal; més aprop nostre, fent
cantonada entre Miquel Vives i Rambla de Sant Nebridi hi ha un edifici dedicat
a residència d'estudiants i més al Sud, separat per una ampla zona d'aparcament
de la UPC, tenim el modern edifici del Grup de Biotecnologia Molecular i Industrial,
tal com mostra la foto. Qui havia d'imaginar-se que les noucentistes
instal·lacions tèxtils de "Pepito Sala" esdevindrien un espai
destinat a la Cultura, la Ciència i la Tecnologia més capdavanteres.