La primera accepció de "consell" en el
diccionari de l'IEC és aquesta:
consell
1 1 m. [LC] Advertiment donat a una
persona sobre el que ha de fer. Donar un consell a algú. Escoltar, seguir, els
consells del seu pare. Demanar consell a algú. Fer algú alguna cosa per
consell d’altri, a consell d’altri.
Avui escriuré sobre aquest tema, potser prou conegut;
però, motivat a ran d'una inesperada mostra de sorpresa de la meva cosina Norberta
quan ahir vaig aconsellar-la que apaivagués un xic la seva accelerada forma de
vida, ara farcida d'estrès i agitació. Sí amic lector, a l'hora del comiat vaig
dir-li de forma quasi automàtica: "Mira de no responsabilitzar-te de
més tasques de les que puguis abastar; els dies només tenen 24 hores. Prioritza
racionalment i el que no puguis fer no ho facis". S'ha de dir que ella
treballa en una diversitat d'organismes que l'ocupen moltes hores: l'AMPA de
l'escola dels seus dos fills, és membre de la Junta del Casal del barri de Ca
n'Aurell, és voluntària de la Creu Roja, forma part del Rotary Club. Tots els
dies ha de fer dur els nens a activitats extraescolars: el petit va a música i
ja ha triat instrument (violí), el gran és jugador de badminton; tots dos fan
reforç escolar. Naturalment, ella, te una llar que ha d'organitzar, un marit
que treballa lluny de la ciutat en horaris irregulars i llargs; a més, ella
treballa a jornada il·limitada en una editorial més de vuit hores al dia. Els
caps de setmana, no tots afortunadament, ha d'anar a uns deu quilometres al sud
de la Central Nuclear de Vandellòs on te un bonic apartament amb jardí i porxo
mirant al mar; és una caseta que consta de cuina, saló menjador moblat
provençal amb taula rodona, sis cadires, bufet i un gran sofà convertible, un
bany complet i dues petites habitacions decorades estil pop-art; tot plegat un
espai més que suficient per a ells quatre i alguna parella de convidats quan
cal.
Doncs, quan vaig acabar d'aconsellar-la, com he dit, la
Norberta em va mirar amb sobtat gest d'incomprensió per reforçar el llarg "Queeeè?"
amb que va reaccionar al meu innocent consell guarnit de bons desitjos per a
ella i tots el seus.
Ara penso que potser ma cosina no suporta que la manin, o
fiquin cullerada en el seu estil de vida els tafaners com jo als qui no ha
convidat a opinar sobre el que està bé o malament en el seu comportament i
forma d'organitzar-se les prioritats i obligacions familiars.
***
NOTA: Aquest relat és una ficció, producte purament de la imaginació i qualsevol semblança amb fets i personatges reals és pura coincidència.
...-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada