Potser no cal haver-se estudiat els textos de Vitruvi
sobre les normes fonamentals a tenir en compte pels arquitectes a l'hora de
dissenyar els seus encàrrecs i projectes; però, malauradament més de vint
segles després de que l'arquitecte llatí redactés el seus tractats en l'art de
la construcció, trobem errors imperdonables i construccions grolleres que
signen Doctors i Llicenciats en Arquitectura sortits de les Facultats que els han
reconegut una aptitud i formació adient a la responsabilitat de construir, i
capacitat de facturar, que els atorguen.
Sé, per veu d'arquitectes novells que en els projectes de fi de carrera han de demostrar la seva originalitat, capacitat d'innovació, eficiència tecnològica i mil meravelles més... Tot i així, resultats de l'arquitectura actual d'arreu l'Estat, tenim xapuces com la coneguda "Ciutat de les Arts" a València; i, en les antípodes d'aquell pretès super-glamour de disseny arquitectònic, trobem la casa de les llàgrimes, familiarment l'anomenem així perquè fa plorar (veieu-la a la foto de més amunt), sita on s'ubicava el "burot" a la confluència de les carreteres de Montcada, Martorell i Olesa.
Sé, per veu d'arquitectes novells que en els projectes de fi de carrera han de demostrar la seva originalitat, capacitat d'innovació, eficiència tecnològica i mil meravelles més... Tot i així, resultats de l'arquitectura actual d'arreu l'Estat, tenim xapuces com la coneguda "Ciutat de les Arts" a València; i, en les antípodes d'aquell pretès super-glamour de disseny arquitectònic, trobem la casa de les llàgrimes, familiarment l'anomenem així perquè fa plorar (veieu-la a la foto de més amunt), sita on s'ubicava el "burot" a la confluència de les carreteres de Montcada, Martorell i Olesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada