Un
bon amic viatger i coneixedor del món em comentava ahir un cas de vergonya
aliena que va experimentar quan una noia, amb qui compartia hora del gimnàs, el va
aturar una tarda sortint del centre d'esport per explicar-li entusiasmada un
detall del seu recent viatge a Lisboa.
-
"¡Portugal es alucinante, tio! Te puedes creer que en la plaza del
Rossio vimos tres negros con traje y
corbata..."
Manquen
paraules per descriure el nivell de vertigen que assoleix la incultura de
persones com el d'aquesta noia. És el paradigma d'aquells que no han vist res
més que el seu racó domèstic, i no han heretat més coneixements que els
prejudicis, supersticions i la por a tot el que és diferent, o desconegut (no
altre cosa és la bastida on s'aixeca la xenofòbia). L'antropologia ens mostra
que aquestes conductes són explicables en cultures primitives de remots indrets
de les pluvisilves amazòniques o de l'Àfrica tropical; però, en ple segle XXI
en la moderna Europa sobta i entristeix.
Recordem
que el progrés de les ciències i de les civilitzacions en els segles posteriors
al Renaixement va resultar dolorós, i fins i tot letal, pels científics que
proclamaven la veritat de que els humans no som ni el centre ni la raó de ser
del món: Galileu, Miquel Servet, Darwin... Res de nou, doncs; el progrés sempre
toparà contra resistències atàviques que negaran l'evidencia i sostindran
l'error de que "jo i lo meu" som el model de la perfecció, i del com,
i del qué cal ser.