S'ens
ha mort amb 81 anys en Ramon un bon amic, enginyer tècnic, innat bon
aconsellador, pedagog, altruista d'allò més, treballador, crític amb qui calia,
defensor de la llengua; mai no va perdre l'afany per aprendre ni la voluntat de
servir el proïsme. Fins els darrers mesos de la seva vida no va deixar
d'ocupar-se de les seves tasques de voluntariat: atenent discapacitats o
dedicant les hores que calguessin a fer de lector, o de parella lingüística
d'alumnes de català. Lloables activitats que feia amb discreció com defugint de
l'aplaudiment i sense cercar el reconeixement social.
El
vaig conèixer a la mítica AEG de Terrassa als anys seixantes i primers
setantes, on treballava vuit hores al dia en el departament de Métodos de la branca dedicada a la construcció de Trafos; després de
la feina a la fàbrica, sense temps per dinar, exercia de professor a l'Escola
Industrial i a les Escoles Pies. En aquella empresa havia trobat la seva
parella i mare dels seus tres excel·lents fills; i escric
excel·lents per que ho són, i no pas per atzar ni per generació
espontània, sinó per la recta i ferma educació rebuda en l'àmbit familiar.
En
un acte més de col·laboració amb el proïsme va comprar una finca, camí de
Rellinars, a un empresari apurat pels deutes. Indret en el qual hem passat
hores inoblidables envoltats de la seves atencions, de natura, bosc i vistes a
Montserrat. Entre pins i alzines té una singular cabana de fusta,
dissenyada i construïda per un fabricant de iots. La caseta està situada en una
plana a la part alta de la solana que constitueix la pròpia finca; al Nord hi té
una placeta enrajolada formant la Rosa dels Vents i allà on indica la punta Nord, a llindar amb la finca veïna, hi ha una font que alimenta una bassa amb papirs i
carpes de colors. Oposada a la bassa, vora la cabana, hi ha una plataforma de planta rectangular elevada per dos
esglaons i d'uns quaranta metes quadrats de superfície baranada al Sud i a
Ponent que ens facilita la vista diàfana de la solana que davalla fins les urbanitzacions
de la part baixa i el centre del poble, i més enllà on es formen els meandres del Llobregat
al voltant de Monistrol fins Castellbell i el Vilar; més lluny s'eleven els
penya-segats del massís de Montserrat.
La
malaltia, un càncer hepàtic de sobtada evolució ens ha deixat sense la
companyia d'en Ramon però no ens ha pres el seu grat record, ni els seus ensenyaments
ni la seva exemplar actitud davant la vida. Una mostra del seu tarannà la tenim
en el comentari que em va fer una ocasió que parlàvem de les persones, com ara
alguns jubilats, que s'avorreixen tots els dies per que no tenen res a fer a la
vida. Ell deia, entre rialles: Doncs, si no saben que fer amb la vida que es
morin!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada