L'Estat
espanyol, en resposta als esdeveniments derivats de l'1 d'octobre a Catalunya, el passat cap de setmana va iniciar l'aplicació de les sancions
previstes en la Constitució de 1978 contra la Generalitat i el Govern legítim
de Catalunya: dissolució del Parlament, cessament dels membres del Govern, gestió
de diverses conselleries des de Madrid, cessament d'alts càrrecs
de l'administració catalana i convocatòria d'eleccions pel proper 21 de
desembre. Ja veurem com es materialitzen aquestes mesures, tot i que sembla
evident que no trobaran cap resistència vista la capitulació instantània dels
Mossos, el braç armat de la Generalitat; i rubricada l'advocació republicana (si podem
nomenar-la així) a no exercir cap mena de violència en aquesta fase del procés.
Casualment
aquest dies he vist els 8 capítols de "Shôgun", la minisèrie feta per
a la la TV dels anys 80, amb Richard Chamberlain fent de John Blackthorne, un
pilot anglès a les ordres de la marina holandesa en lluita contra els espanyols
que en aquells anys dominaven Flandes, (l'acció se situa al Japó de l'any 1600)
on ha arribat travessant el Pacífic. Aprofito per recomanar-vos la minisèrie,
són 9 hores de film molt educatiu en quant a la història de l'expansió europea
en el món en el segle XVI i XVII, basat en la novel·la homònima de James Clavell. En un dels
episodis el pilot Blackthorne explica a Toranaga, el seu protector i alt
comandament militar del Japó feudal, que ell participava en la lluita d'Holanda
per l'alliberament del domini espanyol. En aquells moment Isabel Clara Eugènia,
filla de rei castellà Felip II, era la Governadora dels Països Baixos. Toranaga
va dir que això significava, doncs, que l'autoritat legítima a Holanda la
detentava Espanya i que la sedició mai té legitimitat... excepte en un únic
cas: Quan triomfa.
Sense ànims de
fer paral·lelismes no puc deixar de comparar aquell llarg període de guerres
amb la voluntat de l'independentisme català. Holanda va alliberar-se
totalment del jou de Castella l'any 1713 amb el tractat d'Utrecht. Pocs mesos després, al 1714, Catalunya va perdre la
sobirania amb la caiguda de Barcelona un 11 de setembre, data àmpliament
recordada i enyorada pels independentistes del segle XXI.
En una de les
classes magistrals impartides pel degà de la Facultat de Lletres de la
Universitat Autònoma de Barcelona, als anys vuitantes, comentava que tot conflicte social té una
explicació econòmica, però que el veritable motor dels moviments socials és la
conquesta del poder. L'economia pot ser l'instrument, però, l'objectiu és
l'adquisició de poder. Em
pregunto si realment té Catalunya, ara, les condicions necessàries per imposar
la seva sobirania. Penso que no, per la evident raó de que manquen estructures bàsiques com són les fonts
de financiació, la seguretat i la força militar (1), l'aparell administratiu
independent de l'Estat espanyol; i, el més important, manca una massa crítica
de població disposada a lluitar sacrificant el que calgui per assolir la
llibertat que els independentistes diuen haurà de ser republicana i
democràtica. Mai s'han imposat fronteres sense el recurs de la força.
Lamentablement
pels impulsors i seguidors del procés independentista, la realitat s'ha fet
pressent de sobte, ha esclatat la gran bombolla a partir del l'esclat inicial
de divendres 27 d'octubre dintre el nucli de la coalició de "Junts pel
Sí". L'independentisme ha admès que ha fracassat. És impensable
resistir-se a l'aplicació tèbia del 155 i no concórrer a les eleccions exprés
convocades per l'executiu de Madrid. Tant ara com el passat divendres era fora
de lloc demanar a la població oposar-se a les directrius del govern central de
forma activa i potser violenta o passiva a l'estil Gandi, ficant-se en fila per
rebre bastonades i ser tancats a la presó. El temps mostrarà les conseqüències
dels fets d'aquests darrers dies per a tots nosaltres en el pròxim futur.
----
(1) S'ha
d'entendre que els Mossos d'Esquadra, com l'Estatut de Catalunya i altres
institucions estrictament "catalanes" són elements específics per a Catalunya
de l'Estat espanyol. Dit d'altre manera: L'Estatut de Catalunya està totalment dintre de la vigent "Constitución Española"
del 1978.
Bibliografia:
James Clavell,
"Shôgun". Plaza & Janes Ed. Barcelona 1981
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada