dijous, 25 de gener del 2018

Cicles i canvis



Tot i que estem a començaments d'any vull fer una descripció resumida dels temps que m'han tocat viure i de com al llarg d'aquests anys han anat canviant de forma observable, per a mi i pels meus coetanis, l'ordre de valors, la tecnologia, l'economia i les relacions de poder. Potser per l'efecte de sentir-me definitivament en aquesta etapa de la vida que permet girar la vista i avaluar tot el camí recorregut sabent que el que ens resta de vida és una part minoritària, quasi irrellevant, constatant que vivim sense marge de maniobra per a canviar significativament la petjada del nostre pas pel món.

1 - Avantatges d'haver nascut en períodes de postguerres (Espanya 1936-39 i II Guerra Mundial 1939-1945)

Els fet històrics demostren que Europa, i en món, des del 1914 fins l'any 1945 va patir un sagnant canvi de paradigma d'on va sorgir una nova societat on tot estava per fer i reconstruir. Les noves societats amb tendència a ser més igualitàries i econòmicament més equitatives, al menys en els països més desenvolupats, van permetre concentrar les forces productives en el progrés i la reconstrucció des de les ruïnes derivades de les guerres.

2 - Progrés postbèl·lic

Des del col·lapse econòmic mundial del 29 fins la derrota del III Reich alemany i dels seus aliats milions de vides humanes i immenses quantitats de bens van ser sacrificats en la lluita pel domini del món. Després, lògicament, va obrir-se un període de creixement i reconstrucció econòmica i social. Just en els primers anys d'aquest clima vam néixer una generació de ciutadans que sense recança podem qualificar-nos de privilegiats: el monstre de la guerra s'havia traslladat a un nivell soterrat, sota la catifa del cinisme que tot ho amaga; la violència, la mort i el desplaçament forçat de milions de ciutadans només afecta països del fons del cabàs, clar que són els més pobres i molts d'ells encara no han resolt els estigmes de la colonització occidental.

3 - Sobrexplotació del planeta i desigualtat

Però, dècades de continuada expansió econòmica i tecnològica ens han portat a un món amb un elevadísim consum de recursos energètics i de matèries primeres, molt per sobre del que el planeta pot suportar, que representa un enorme volum de contaminació mediambiental amb efectes sobre la salut de tots els éssers vivents i amb irreversibles efectes sobre el delicat equilibri biològic i climàtic.

Per altra banda el repartiment de la riquesa produïda està injustament organitzada pels que detenten en poder. Les avantatges en l'ordre social: sanitat, educació, protecció desfavorits i minories, retribució salarial, pensions, etc. no paren de retrocedir en els darrers anys. El mètode és: socialització de les pèrdues i privatització dels guanys. El rics cada cop són més rics i els pobres cada cop més pobres. El treball cada cop es paga menys. Externalitzacions i subcontractacions, precarietat en definitiva, fan que fins i tot tenir una feina i un salari no siguin garantia per sortir del llindar de la pobresa.

Afortunadament, tot i haver viscut entre greus mancances els infants i joves de la nostra generació vam viure una època de quasi plena ocupació, mal pagats, però no era estrany plegar d'una fàbrica avui per començar demà en una altra amb millor sou. En els anys setantes i vuitantes el sous s'incrementaven per conveni per sobre de l'increment de l'IPC. Sovint s'oferien hores extres i les famílies decidien adquirir una segona residència, un apartament a la platja o una parcel·la al camp. Ara, en un evident declivi econòmic, moltes famílies estan endeutades per molts anys. Així que alguns dels meus coetanis que podrien viure dignament amb la seva pensió de jubilació es troben que han d'atendre les hipoteques dels fills i dels nets. Descendents que tenen malmès els futur, sense feines dignament remunerades que consolidin una pensió suficient d'aquí a poques dècades.

Hem de concloure, per tant, que els de la meva generació vam ser afortunats d'enganxar l'onada de progrés en el moment just quan assolia embranzida enlairant-se i dinamitzant l'economia local i mundial. Ara la festa s'està acabant. Tots plegats hem dut el planeta a un estat de molt difícil recuperació. Podríem parlar de les possibles solucions que necessàriament passen pel canvi en la gestió dels recursos naturals i en l'organització democràtica de les societats; escoltant més als que saben i menys a aquells que són propietaris de la riquesa; però, aquest és tema per un altre post.



...